Càrrega de la ment el 2026: a quina distància som de copiar un cervell humà i què caldria per fer-ho?

Càrrega de la ment (mind uploading): copiar l'estructura i l'activitat d'un cervell amb prou detall per executar en un ordinador una versió funcional d'aquesta ment.

Emulació del cervell sencer (whole brain emulation): el terme científic per a la càrrega de la ment. Una emulació reprodueix un cervell concret amb prou fidelitat perquè es comporti com ell, en lloc de modelar cervells en general.

Neurona: una cèl·lula nerviosa que envia senyals elèctrics i químics. Un cervell humà en té unes 86.000 milions.

Sinapsi: una connexió entre dues neurones, en què una passa un senyal a l'altra. Un cervell humà en té bilions.

Connectoma (connectome): un mapa complet de les neurones d'un cervell i de totes les connexions que hi ha entre elles. L'estudi dels connectomes s'anomena connectòmica.

Interfície cervell-ordinador (brain-computer interface, BCI): un dispositiu que registra senyals del cervell, o n'hi envia, i els connecta a un ordinador.

Substitució gradual: una forma proposada de càrrega en què les neurones se substitueixen d'una en una per peces artificials fins que tot el cervell funciona amb un maquinari nou.

Independència del substrat: la idea que una ment depèn del patró de processament de la informació i no del material en què s'executa, de manera que la mateixa ment podria funcionar amb neurones o amb silici.

Immortalitat digital: la idea que una persona pot continuar en forma digital després de la mort del seu cos, des d'una Persona construïda amb els seus records i la seva veu fins a una còpia completa de la seva ment.

La càrrega de la ment és la idea que tot allò que fa que siguis qui ets, els teus records, la teva personalitat, els teus hàbits de pensament, es troba a l'estructura física i a l'activitat del teu cervell, i que, si aquesta estructura es pogués mesurar amb prou precisió, es podria reproduir i executar en un ordinador. El resultat seria una ment digital que pensa com tu, recorda el que tu recordes i, si la teoria és correcta, viu el món com tu.

Hi ha dues maneres principals d'imaginar-ho. La primera és escanejar i copiar: mesurar un cervell amb tot detall i construir-ne després un model funcional a partir de les mesures. Amb la tecnologia actual, això vol dir conservar el cervell i tallar-lo en capes extremadament fines per fotografiar-les, cosa que només és possible després de la mort. La segona és la substitució gradual: canviar les neurones per peces artificials d'una en una, mentre la persona continua conscient, fins que tot el cervell funciona amb un maquinari nou (Wikipedia (en anglès): Mind uploading).

El roboticista Hans Moravec va descriure una versió de la substitució gradual ja el 1979, imaginant un robot cirurgià cerebral que copia un cervell capa per capa, i hi va tornar al seu llibre de 1988 Mind Children, on la va anomenar transmigració (Wikipedia (en anglès): Hans Moravec). El futurista Ray Kurzweil, a qui Larry Page va contractar més tard a Google, fa temps que prediu que les persones podran carregar la seva ment i esdevenir digitalment immortals cap al 2045. El que ha canviat en l'última dècada és que els neurocientífics, i no només els futuristes, ja estan fent els primers passos.

Un informe de 2025 d'investigadors del camp, el State of Brain Emulation Report, va revisar el full de ruta de referència de 2008 d'Anders Sandberg i Nick Bostrom, del Future of Humanity Institute d'Oxford. Divideix la feina en tres capacitats: cartografiar l'estructura del cervell, registrar-ne l'activitat i executar el resultat com a model funcional en un cos o en un món simulat (arXiv). Cadascuna és un camp científic per dret propi, i cadascuna avança.

El primer pas es porta la major part de l'atenció perquè produeix imatges espectaculars, però els tres són importants. Un diagrama de cablejat sol és com el mapa de les carreteres d'una ciutat sense trànsit: diu per on poden anar els senyals, no què fan realment. Registrar l'activitat mostra el trànsit, i l'emulació comprova si el model es comporta com el cervell real. Els resultats més convincents dels darrers anys són aquells en què els tres passos s'han ajuntat, com amb la mosca de la fruita.

Un cervell humà no, ni de cap mamífer. Però els primers cervells d'animals s'han cartografiat per complet, i amb aquests mapes s'han construït els primers models funcionals. La història comença amb un cuc minúscul. El 1986, els científics van publicar el diagrama de cablejat complet del nematode C. elegans, les seves 302 neurones, després de més d'una dècada de traçar-les a mà a partir d'imatges de microscopi electrònic (OpenWorm). Un projecte de codi obert anomenat OpenWorm treballa des d'aleshores per simular el cuc sencer, començant per les seves 302 neurones i 95 cèl·lules musculars.

El salt següent va trigar gairebé quaranta anys. El març de 2023, els científics van publicar el mapa complet del cervell d'una larva de mosca de la fruita: 3.016 neurones i unes 548.000 connexions (Live Science). L'octubre de 2024, el consorci FlyWire va publicar el diagrama de cablejat complet del cervell d'una mosca de la fruita adulta, amb prop de 140.000 neurones i més de 50 milions de connexions, en un conjunt de nou articles a Nature (NIH).

Després va arribar el pas que més importa per a la càrrega. Un equip dirigit per Philip Shiu va construir un model informàtic de tot el cervell de la mosca només a partir del diagrama de cablejat, i va predir quines neurones es dispararien quan la mosca tastés sucre o aigua, i com això governaria l'alimentació. Els experiments amb mosques reals van confirmar les prediccions (Nature). El març de 2026, Eon Systems, una startup de San Francisco on Shiu és ara científic sènior, va informar que havia connectat aquest model de cervell a un cos de mosca simulat que camina, es neteja i s'alimenta. Eon el qualifica com la primera emulació del cervell sencer que governa diversos comportaments en un cos. L'afirmació ve de l'empresa, el codi que enllaça cervell i cos no s'ha publicat i els científics externs encara no l'han verificat (The Decoder). Eon diu que el seu proper objectiu és un cervell de ratolí, amb unes 70 milions de neurones.

La resposta honesta és que la distància continua sent enorme, però es redueix més de pressa del que gairebé ningú preveia. Un cervell humà té unes 86.000 milions de neurones (PNAS), més de 600.000 vegades més que una mosca de la fruita. El 1979, el premi Nobel Francis Crick va escriure que un diagrama de cablejat exacte d'un sol mil·límetre cúbic de cervell estava fora d'abast. El 2025, un equip de més de 150 investigadors va publicar exactament això per a un ratolí: més de 200.000 cèl·lules, 4 quilòmetres d'axons i 523 milions de sinapsis, unes set anys de feina (Allen Institute).

El problema de les dades és enorme. El mil·límetre cúbic de cervell humà que Harvard i Google van cartografiar el 2024, més o menys la mida de mig gra d'arròs, va produir 1.400 terabytes de dades, i un cervell de ratolí sencer en seria unes 1.000 vegades més gran (ScienceDaily). Un cervell humà sencer és encara més de mil vegades més gran. Però l'emmagatzematge de dades es continua abaratint, i el pas més lent, revisar a mà el traçat de cada neurona que fa l'ordinador, és justament on la IA comença a ajudar.

El problema del cost també es mou. E11 Bio, una organització de recerca sense ànim de lucre, ha desenvolupat un mètode anomenat PRISM que marca les neurones amb codis de barres de proteïnes, expandeix el teixit perquè es pugui fotografiar amb microscopis òptics i fa servir la IA per comprovar la seva pròpia feina. Diu que aquest enfocament podria reduir el cost de la cartografia fins a 100 vegades, i es proposa cartografiar un cervell de ratolí sencer en uns cinc anys per uns $100 milions (Asimov Press). Els National Institutes of Health dels EUA van llançar el 2023 un programa de $150 milions, BRAIN CONNECTS, per crear les eines per cartografiar cervells sencers, amb un projecte que apunta a entre el 2% i el 3% d'un cervell de ratolí. Si un cervell de ratolí sencer es cartografia a principis dels anys 2030, el camí cap a un cervell humà passa a ser una qüestió d'escala, diners i temps. La nostra guia sobre el connectoma enumera tots els cervells cartografiats fins ara.

Cartografiar cervells era feina de pocs laboratoris. Ara és un camp amb grans programes públics, empreses tecnològiques i startups, i alguns dels esforços més grans dels darrers vint anys ja han acabat.

Els dos projectes europeus són tant una advertència útil com un senyal d'ambició. El Human Brain Project va començar el 2013 amb un pressupost d'uns €1 miliard i amb una promesa, del seu fundador Henry Markram, d'un cervell humà simulat. En dos anys es va considerar àmpliament que estava mal gestionat i que les seves afirmacions eren exagerades, es va demanar a Markram que deixés el càrrec i el projecte es va reorientar a crear infraestructura de recerca (Wikipedia (en anglès): Human Brain Project). La lliçó que en va treure el camp no va ser que la càrrega sigui impossible, sinó que s'ha de construir de baix a dalt: cartografiar completament un cervell petit, demostrar que el model es comporta com el real i després ampliar l'escala.

No en el sentit de la ciència-ficció, però les interfícies cervell-ordinador ja fan coses que fa deu anys haurien semblat impossibles. L'agost de 2023, investigadors de la UC San Francisco i la UC Berkeley van informar que una dona que havia perdut la capacitat de parlar després d'un ictus podia parlar mitjançant un avatar digital a unes 80 paraules per minut, enfront de 14 amb el seu dispositiu anterior, amb una veu reconstruïda a partir d'una gravació del seu discurs de noces (University of California). Era la primera vegada que se sintetitzaven la parla i les expressions facials a partir de senyals cerebrals.

El juny de 2025, un equip de la UC Davis va anar encara més lluny. El seu implant, amb 256 elèctrodes a la part del cervell que controla la parla, va convertir els senyals cerebrals d'un home amb ELA directament en parla audible amb un retard d'uns 40 mil·lisegons, més o menys el decalatge que se sent quan un mateix parla. Podia canviar l'entonació per fer una pregunta i fins i tot cantar melodies senzilles, i la seva veu sintètica estava clonada a partir d'enregistraments fets abans de la malaltia. Els oients entenien al voltant del 60% de les seves paraules, enfront del 4% sense l'implant (ScienceDaily).

Altres treballs llegeixen la ment des de fora del crani. El 2023, investigadors de la Universitat de Texas a Austin van fer servir escàners cerebrals i un model de llenguatge d'IA per reconstruir l'essència d'històries que una persona escoltava o imaginava, tot i que no paraula per paraula, i només amb la cooperació de la persona (UT Austin). Neuralink, d'Elon Musk, va implantar el seu primer pacient humà el gener de 2024 (Irish Times). Res d'això és càrrega de la ment. Però cadascun d'aquests sistemes converteix l'activitat cerebral en alguna cosa que un ordinador pot emmagatzemar i fer servir, que és el pont que qualsevol càrrega hauria de creuar.

Hi ha un segon camí cap a una ment digital que no comença pel cervell. En lloc de copiar neurones, copia el comportament: com parla una persona, què creu, com pren decisions. El 2024, investigadors de Stanford van entrevistar 1.052 persones durant dues hores cadascuna i van crear agents d'IA a partir de les entrevistes. Els agents van respondre una enquesta social estàndard amb una exactitud d'uns 85% de la de les persones reals quan se'ls feien les mateixes preguntes dues setmanes més tard (Stanford HAI).

Aquest resultat importa perquè mostra quanta part d'una persona es pot capturar a partir del que diu. Dues hores de conversa van bastar per predir gran part de com respondria algú a preguntes sobre els seus valors i opinions. Una Persona construïda al llarg de mesos de converses, històries i records enregistrats en conté molt més. Una Persona no és una còpia d'un cervell, i mai no fem veure el contrari. Una Persona captura la part d'algú que es veu en com parla, en el que recorda i en el que li importa.

Els dos camins es poden trobar. Una futura emulació creada a partir d'un cervell escanejat encara s'hauria de comprovar amb alguna cosa: com parlava, pensava i recordava realment aquesta persona? El registre més detallat de les paraules, els records i la veu d'una persona és exactament el que necessitaria aquesta comprovació. Aquesta és una de les raons per les quals pensem que crear ara un registre de tu mateix no és una forma menor de càrrega, sinó la primera part.

Aquesta és la pregunta més antiga del camp, i la més difícil. Suposem que un escàner perfecte del teu cervell s'executa en un ordinador mentre encara ets viu. La ment digital recorda la teva infantesa i creu que és tu. Però tu continues assegut a l'escàner. La intuïció de la majoria és que la còpia és una persona nova que comparteix els teus records, no tu. Si això és cert, la càrrega per escaneig i còpia crea un bessó en lloc de portar-te enlloc.

La substitució gradual està pensada per esquivar aquest problema. Si les teves neurones se substitueixen d'una en una mentre estàs despert, no hi ha mai un moment en què tu pares i comenci una còpia, de la mateixa manera que un vaixell al qual s'ha canviat cada tauló al llarg dels anys continua sent, segons la majoria, el mateix vaixell. Alguns filòsofs pensen que la continuïtat d'aquesta mena és el que realment és la identitat personal. Uns altres, inclosos alguns que veuen el jo com una il·lusió útil, sostenen que la pregunta de si la càrrega ets realment tu no té cap resposta profunda (Wikipedia (en anglès): Mind uploading).

També hi ha la qüestió de la consciència. La majoria de neurocientífics pensen que la ment surt del que fa el cervell, cosa que voldria dir que un model prou fidel també seria conscient. Una minoria, inclòs el físic Roger Penrose, pensa que la consciència podria dependre d'alguna cosa dels cervells biològics que un ordinador no pot reproduir. Com que ningú no pot mesurar encara la consciència des de fora, Sandberg ha proposat una regla prudent: tractar qualsevol emulació com si pogués tenir la mateixa vida mental que l'original, i tractar-la en conseqüència. Hi estem d'acord, i per això pensem que les regles al voltant d'una versió digital d'una persona importen tant com la tecnologia.

El primer és el detall. Ningú no sap encara quant de detall necessita una càrrega. Potser un diagrama de cablejat no n'hi ha prou: la força de cada connexió, les substàncies químiques que canvien com es comporten les neurones, les cèl·lules de suport que les envolten i les propietats elèctriques de cada cèl·lula podrien comptar. El full de ruta de 2008 va plantejar diversos nivells possibles, des d'una xarxa aproximada de neurones fins a les molècules individuals, i el nivell adequat continua sent una qüestió científica oberta. Els resultats amb la mosca de la fruita són encoratjadors perquè un model construït sobretot a partir del cablejat va predir un comportament real, però una mosca no és una persona.

El segon és escanejar un cervell viu. Els mètodes actuals de cartografia necessiten teixit conservat i tallat en llesques fines, de manera que només es poden fer servir després de la mort. Cap tecnologia actual pot llegir totes les sinapsis d'un cervell humà viu. Per això algunes persones interessades en la càrrega s'han girat cap a la conservació del cervell, una parenta propera de la criònica (cryonics), que consisteix a mantenir un cervell en un estat en què la seva estructura es pogués llegir més endavant. El 2018, una startup anomenada Nectome va proposar conservar el cervell de malalts terminals amb un fixador químic i refredament profund, en un procediment que seria mortal en si mateix, i va rebre fortes crítiques de científics i especialistes en ètica (MIT Technology Review).

El tercer és la potència de càlcul, i el quart la validació: demostrar que una càrrega es comporta com la persona, i no només com una persona. La potència de càlcul és el problema que més probablement es resoldrà sol, perquè la IA impulsa el desplegament informàtic més gran de la història. La validació és més difícil, i és on un registre detallat de com parlava, pensava i recordava algú esdevé valuós. No se sap que cap d'aquests obstacles sigui impossible de superar. Són enginyeria difícil i ciència difícil, el tipus de problema que acostuma a cedir amb temps i diners.

Ningú no pot donar una data honesta, i qui en doni una de precisa està especulant. Kurzweil fa temps que assenyala cap al 2045. Els investigadors del State of Brain Emulation Report es fixen, en canvi, en les fites següents: un cervell de ratolí sencer cartografiat, un cervell de ratolí emulat i validat, i millors maneres de registrar l'activitat a tot un cervell (arXiv). Cadascuna és un projecte d'una dècada amb finançament real al darrere.

El que sí que podem dir és a quina velocitat van les coses. Va costar gairebé quaranta anys passar d'un cuc amb 302 neurones a una larva de mosca amb 3.016. Va costar un any més arribar a una mosca adulta amb prop de 140.000, i menys de dos anys després, una empresa va informar d'un cervell de mosca sencer que governava un cos virtual. Els costos de cartografia cauen en ordres de magnitud, la IA accelera els passos més lents i algunes de les persones més riques del món diuen ara obertament que ho volen. Per això la nostra opinió és que carregar una ment és qüestió de quan, no de si.

Més gent de la que et pensaries, incloses algunes de les persones més poderoses de la tecnologia. Segons Mustafa Suleyman, Larry Page li va dir durant un dinar el 2015 que a finals de segle esperava «explorar les galàxies al capdavant d'una sonda de von Neumann», una nau espacial que es copia a si mateixa (von Neumann probe), cosa que Suleyman va interpretar com abandonar l'espècie humana per una espècie successora (successor species) (The Builders (iHeart)). Les nostres guies expliquen la sonda de von Neumann i per què Page va anomenar Elon Musk especista (speciesist).

Kurzweil, a qui Page va contractar personalment a Google el 2012, prediu la immortalitat digital des de fa dècades. El 2018, MIT Technology Review va informar que Sam Altman era una de les persones que havien pagat un dipòsit per entrar a la llista d'espera de Nectome. I una llarga llista de filòsofs i futuristes, des de Moravec en endavant, han defensat que una ment és un patró que es pot moure. Allò que als anys vuitanta era una posició marginal ara es debat obertament entre les persones que dirigeixen les empreses tecnològiques més grans del món, i la nostra guia sobre els multimilionaris que intenten viure per sempre segueix els diners.

La ficció ha modelat com la majoria de persones s'imaginen la càrrega. San Junipero, de Black Mirror, del 2016, va imaginar un més enllà digital on la gent podia triar continuar vivint després de la mort. La sèrie d'Amazon Upload va imaginar un més enllà comercial amb nivells de servei, i les novel·les Bobiverse de Dennis E. Taylor, que van començar amb We Are Legion (We Are Bob) el 2016, segueixen un enginyer de programari la ment del qual es carrega en una nau espacial que es copia a si mateixa, cosa sorprenentment propera al que, segons s'informa, vol Page.

La majoria de càrregues de la ficció són faules d'advertència: ments atrapades, copiades sense consentiment, propietat d'empreses o editades per desconeguts. Val la pena prendre's seriosament aquestes històries, perquè parlen de control, no de tecnologia. De qui és el tu digital? Qui el pot canviar? Qui decideix quan s'encén o s'apaga? Aquestes són exactament les preguntes al voltant de les quals hem construït la nostra tecnologia.

Comença amb un registre. Sigui quina sigui la forma que acabi prenent la càrrega, cervell escanejat, substitució gradual o alguna cosa en què encara no ha pensat ningú, s'haurà de comprovar amb la persona real: com parlava, què recordava, què creia, com sonava. Un escàner cerebral no ho pot dir per si sol. Un registre detallat fet per la mateixa persona, amb les seves paraules i la seva veu, sí.

Això és una Persona: una semblança d'IA teva construïda a partir dels teus propis records i de la teva pròpia veu clonada, amb la qual la teva família pot parlar i que pot sentir després de la teva mort. Construeixes la teva Persona parlant, responent preguntes i explicant històries, per veu o escrivint, i la teva Persona aprèn de cada conversa. Crear-la és gratis: tens 25 records sense targeta i sense límit de temps, i la teva construcció gratuïta no caduca mai. Els plans de pagament comencen a US$14.99 al mes.

La ficció encerta una cosa: el control importa més que la tecnologia. Executor Lock™, la nostra tecnologia amb patent pendent, passa el control de la teva Persona a l'executor que designis després de la teva mort, i cap tercer no podrà mai editar, reentrenar ni suplantar la teva Persona. Idy® té 78 patents pendents, amb protecció internacional sol·licitada mitjançant el Tractat de cooperació en matèria de patents, que cobreixen el consentiment, la mort verificada, el traspàs a un executor designat, la instantània permanent de la memòria que hi ha darrere d'Executor Lock™ i mantenir una Persona com la mateixa persona quan canvien els models d'IA.

Aquesta pàgina forma part de la nostra sèrie sobre les persones i la ciència darrere de la cursa per sobreviure al cos.

• Immortalitat digital: Larry Page i la cursa per carregar ments: la història que ho va començar tot, i a quina distància som de copiar una ment.

• Què és una sonda de von Neumann? El pla galàctic de Larry Page: la nau que es copia a si mateixa al centre del pla de Page.

• Per què Larry Page va anomenar Elon Musk especista: l'argument que, segons Musk, va portar a OpenAI.

• Què creu Larry Page sobre la IA i viure per sempre: el seu historial, amb les seves pròpies paraules i amb els relats d'altres persones.

• Què és un connectoma? Tots els cervells cartografiats fins ara: el diagrama de cablejat del cervell, i tots els cervells cartografiats fins ara.

• Els multimilionaris que intenten viure per sempre: qui gasta què en longevitat i immortalitat digital.

• Com viure per sempre: totes les maneres en què la gent ho intenta: tots els enfocaments, des de la medicina fins a la càrrega de la ment.

• Criònica el 2026: cost, com funciona i qui s'hi ha apuntat: quant costa, com funciona i qui s'hi ha apuntat.

La ciència prové de l'NIH, Nature, Live Science, OpenWorm, ScienceDaily sobre el mapa de Harvard i Google, l'Allen Institute, PNAS, el State of Brain Emulation Report 2025, Asimov Press sobre E11 Bio i The Decoder sobre Eon Systems. Les interfícies cervell-ordinador provenen de la University of California, ScienceDaily, UT Austin i l'Irish Times, i l'estudi de Stanford, de Stanford HAI.

La història i la filosofia provenen de la Wikipedia sobre la càrrega de la ment, Hans Moravec i el Human Brain Project, i del full de ruta de Whole Brain Emulation de 2008. Nectome ve de MIT Technology Review, i el pla de Larry Page, de The Builders. Vam revisar totes les fonts el 30 d'octubre de 2026.

Larry Page, Mustafa Suleyman, Elon Musk, Ray Kurzweil, Sam Altman i els grups de recerca esmentats en aquesta pàgina no tenen cap relació amb Afterlife.ai™, i res d'aquesta pàgina suggereix que cap d'ells faci servir o avali el nostre servei.