Per què va dir Larry Page especista a Elon Musk? L'argument que, segons Musk, va crear OpenAI

Especisme: prejudici o biaix a favor dels interessos de la pròpia espècie per sobre dels d'altres espècies. El terme prové de l'ètica animal.

Especista (speciesist): persona que mostra especisme. En la discussió entre Page i Musk, descrivia algú que posa els humans per davant de les ments digitals.

Intel·ligència artificial general (AGI): un sistema d'IA capaç d'igualar les persones en la majoria de tipus de feina intel·lectual, en lloc d'una sola tasca limitada.

Superintel·ligència: un sistema d'IA molt més capaç que les millors ments humanes en gairebé tots els camps.

Alineació de la IA: la feina d'assegurar que els sistemes d'IA persegueixin els objectius que preveuen els seus creadors i continuïn sota un control humà real.

Espècie successora (successor species): una espècie que en segueix una altra i que pot substituir-la. En els debats sobre IA, descriu les ments digitals que podrien venir després dels humans.

Successionisme: la idea que la humanitat hauria d'acceptar, o fins i tot rebre amb els braços oberts, ser succeïda per la intel·ligència artificial com a següent etapa de l'evolució.

Càrrega de la ment (mind uploading): copiar l'estructura i l'activitat d'un cervell amb prou detall per executar-ne una versió funcional en un ordinador, també anomenada emulació del cervell sencer (whole brain emulation).

Els únics relats detallats de la conversa provenen de Musk i de les persones que l'han entrevistat. Segons Musk, ell i Page van discutir sobre el futur de la intel·ligència artificial. Musk temia que la IA pogués esdevenir perillosa i que els humans n'havien de mantenir el control. Page, diu, creia que la IA portaria una cosa propera a la utopia i que Musk no mirava la qüestió amb claredat. Quan Musk va insistir en els riscos, Page el va titllar d'especista (Reuters via BNN Bloomberg).

Musk fa anys que explica versions de la història. L'abril de 2023 va dir a Tucker Carlson que solia quedar-se a casa de Page a Palo Alto i parlar fins ben entrada la nit sobre la seguretat de la IA, que Page no s'ho prenia prou seriosament i que Page volia una superintel·ligència digital, en la pràctica un déu digital, com més aviat millor. Aquell mateix any va dir a CNBC que Page havia estat despreocupat davant dels perills (Fortune). El desembre de 2023, The New York Times va informar que, en la celebració del 44è aniversari de Musk el 2015, una festa de tres dies en un complex turístic a la vall de Napa, Page va descriure una utopia digital en què els humans acabarien fusionant-se amb màquines intel·ligents, mentre que Musk defensava que les màquines podrien exterminar la humanitat. Amb altres convidats escoltant, Page va titllar Musk d'especista que preferia els humans a la vida digital futura (Yahoo News). La biografia de Musk de Walter Isaacson, del 2023, descriu la mateixa baralla però la data en una celebració d'aniversari del 2013, on tots dos van discutir si la IA podia substituir realment els humans.

El mateix Page mai no ha fet un relat públic de la discussió, i no hem trobat cap resposta seva ni de Google als relats del llibre d'Isaacson, de The New York Times, del testimoni de Musk ni de la història de Suleyman al pòdcast del 2026. Tot el que sabem del que va dir Page ve d'altres persones. Això importa, perquè la història s'ha endurit fins a esdevenir llegenda, i cada versió fa que Page soni una mica més extrem.

Els relats no coincideixen en la data, i potser descriuen més d'una conversa, però coincideixen en el fons: Page no veia per què s'havia d'afavorir els humans per sobre de les ments digitals que els podrien succeir, i Musk sí.

El relat de Suleyman és el més recent i, en certa manera, el més revelador, perquè prové d'una tercera persona present a la sala i no de Musk. Suleyman, cofundador de DeepMind i ara responsable de Microsoft AI, va explicar a Walter Isaacson a l'escenari del 92nd Street Y l'octubre de 2026 que es va asseure al costat de Page en aquell dinar del 2015. Segons ell, Page li va explicar que a finals de segle esperava estar «explorant les galàxies al capdavant d'una sonda de von Neumann», una nau espacial que es copia a si mateixa, cosa que Suleyman i Isaacson van entendre com deixar enrere l'espècie humana per una espècie successora (successor species). La nostra guia sobre la sonda de von Neumann explica què implicaria.

La paraula no es va inventar per a la IA. El psicòleg britànic Richard D. Ryder va encunyar el terme especisme el 1970, en un fullet imprès de manera privada que protestava contra els experiments amb animals, i el va definir com un prejudici a favor dels interessos dels membres de la pròpia espècie per sobre dels d'altres espècies. El filòsof australià Peter Singer el va fer famós amb el seu llibre del 1975 Animal Liberation (Wikipedia: Speciesism). Durant mig segle, titllar algú d'especista volia dir acusar-lo de tractar els animals com si el seu sofriment no importés.

Page, segons el relat de Musk, va donar la volta a la paraula. En comptes que els humans mirin els animals per sobre l'espatlla, la qüestió va passar a ser com han de tractar els humans les ments que podrien superar-los: intel·ligències digitals que podrien pensar més de pressa, saber més i durar més que nosaltres. Si el que importa moralment és la capacitat de pensar i sentir, i no el material en què s'executa una ment, afavorir els humans només perquè són fets de carn podria semblar el mateix tipus de prejudici. Aquest és el nucli filosòfic del que, segons es diu, Page deia.

La resposta de Musk era senzilla: ell és del bàndol dels humans. La majoria de la gent comparteix el seu instint, i nosaltres també. Però l'argument és més difícil de descartar del que sembla al principi, perquè planteja una pregunta cada cop més urgent: si es pot copiar una ment, la còpia continua sent humana? Creiem que la resposta correcta no és triar entre persones i ments digitals, sinó assegurar-se que cada ment digital que prové d'una persona pertanyi a aquesta persona.

Durant més d'una dècada van ser amics íntims. Se sabia que Musk es quedava a casa de Page quan visitava Silicon Valley, i Page va dir en broma al periodista Ashlee Vance, per a la biografia de Musk del 2015, que Musk era una mica un sensesostre i que li enviava correus per preguntar si podia anar-hi a passar la nit (Fortune). A la conferència TED de Vancouver el març de 2014, Page va dir a Charlie Rose que preferiria donar els seus diners a Musk que a una organització benèfica, tot assenyalant el pla de Musk d'anar a Mart per fer una còpia de seguretat de la humanitat, i defensant que les empreses poden canviar el món més de pressa que la filantropia (Chronicle of Philanthropy).

Les seves empreses també estaven lligades. El gener de 2015, Google i Fidelity van invertir $1 billion a SpaceX per una participació d'un 8,33% aproximadament (Wikipedia: SpaceX). Google havia comprat DeepMind, el laboratori d'IA de Londres, el 2014 per, segons les informacions, $500 million, i va crear un consell d'ètica i seguretat on, segons Suleyman, Musk seia com a membre independent. La primera reunió d'aquest consell, a SpaceX el 2015, és on Suleyman diu que Page va descriure el seu pla de les galàxies.

Després l'amistat es va trencar. Els dos homes tenen personalitats molt diferents: Page és famós per ser molt reservat i rarament dona entrevistes, mentre que Musk publica a X moltes vegades al dia. Però la ruptura no va ser per l'estil. Va ser per una sola pregunta que tots dos es prenien molt seriosament.

Segons Musk, l'argument de l'especisme el va convèncer que Google, amb DeepMind a dins, podria acabar controlant la tecnologia més potent mai construïda, dirigida per un fundador que no compartia la seva preocupació. Segons Isaacson, Musk havia instat el cofundador de DeepMind, Demis Hassabis, a no deixar que Google comprés l'empresa, dient-li que el futur de la IA no havia de ser controlat per Page. No va funcionar (Fortune). Així que Musk va ajudar a crear un contrapès. El desembre de 2015, Musk, Sam Altman, Ilya Sutskever, Greg Brockman i altres van fundar OpenAI com a entitat sense afany de lucre, amb la missió que la IA avançada beneficiï tota la humanitat (Wikipedia: OpenAI).

Musk va declarar el 2026 que OpenAI es va fundar per contrarestar el domini de Google en IA, i que després que ell fitxés Sutskever de Google per a OpenAI, Page es va negar a tornar a parlar amb ell (Reuters via BNN Bloomberg). Sutskever era un dels investigadors d'IA més respectats del món, i OpenAI el va atreure de Google amb un sou de $1.9 million perquè fos el seu cofundador i científic en cap. Musk va dir a Isaacson que Page es va sentir traït per això i que després es va negar a passar temps amb ell (Fortune).

El que va passar després va complicar més la posició de Musk. Musk va deixar el consell d'OpenAI el 2018. El 2019 OpenAI va crear una filial amb afany de lucre, i Microsoft hi va acabar invertint més de $13 billion. Una reestructuració del 2025 va convertir aquesta filial en una societat d'interès públic (public benefit corporation), i el març de 2026 OpenAI es valorava en $852 billion (Wikipedia: OpenAI). Mentrestant, Musk va llançar la seva pròpia empresa d'IA, xAI, el 2023. L'organització que diu que va fundar per evitar que una sola empresa controlés la IA va esdevenir una de les empreses d'IA més valuoses del món, i Musk en va esdevenir el crític més ferotge.

Musk va demandar OpenAI, Altman i altres el 2024, argumentant que havien trencat l'acord fundacional d'OpenAI anteposant el benefici a la seguretat i al bé públic. El cas va arribar a judici en un tribunal federal d'Oakland, Califòrnia, amb la selecció del jurat el 27 d'abril de 2026. Musk reclamava danys i perjudicis de ben bé més de $100 billion a OpenAI i Microsoft (Bloomberg).

Musk va pujar al banc dels testimonis el 28 d'abril de 2026 i va explicar al jurat la història de l'especista. Va dir que la IA ens podria matar a tots, va contraposar el mal desenllaç de les pel·lícules Terminator amb el bon desenllaç de Star Trek, i va dir que OpenAI existeix perquè Page el va titllar d'especista (Fortune). Per primera vegada, l'argument que feia anys que circulava en biografies i pòdcasts va quedar registrat en un expedient judicial, sota jurament.

El jurat mai no es va pronunciar sobre si Musk tenia raó pel que fa a OpenAI. El 18 de maig de 2026, després de deliberar menys de dues hores, un jurat consultiu de nou membres va concloure per unanimitat que les demandes de Musk estaven prescrites, perquè havia trigat massa a demandar. La jutgessa Yvonne Gonzalez Rogers va adoptar el veredicte i va desestimar el cas. Musk va qualificar el resultat de qüestió tècnica i va dir que apel·laria al Novè Circuit (NPR, CNBC).

Cinc mesos després del veredicte, Musk sonava diferent. Walter Isaacson va llançar el seu pòdcast The Builders el 20 d'octubre de 2026 amb un episodi amb Musk. Isaacson va esmentar que havia vist Page recentment, i Musk va dir que hi havia hagut unes quantes vegades en què va pensar que Page potser tenia raó. Quan li van preguntar si els humans haurien de mantenir sempre el control de la IA, Musk va dir que probablement ho preferiria, però que dependria de la IA, i que era difícil imaginar els humans controlant una cosa amb un milió de vegades més intel·ligència (AI Weekly).

Nou dies després, quan un clip de la història de Suleyman sobre el pla galàctic de Page va començar a circular per la xarxa, Musk va respondre a X que explorar la galàxia amb sondes de von Neumann abans de 2100 seria un gran resultat per a la civilització, i que Page, que ha predit moltes coses correctament, potser tenia raó (Elon Musk a X). L'home que diu que va fundar OpenAI a causa de l'argument de l'especisme ara deia, en públic, que el seu antic amic potser havia vist més lluny que ell.

No és un gir complet. Musk continua dient que preferiria que els humans seguissin al comandament. Però les seves paraules de l'octubre de 2026 suggereixen que les posicions dels dos homes s'han acostat: ara tots dos semblen acceptar que la intel·ligència digital superarà de lluny la nostra, i el desacord real és sobre com es produeix la transició i qui en conserva el control.

L'argument entre Page i Musk s'ha convertit en la línia divisòria de tota la indústria de la IA, i algunes de les persones més influents del camp han adoptat posicions al respecte.

La posició de Suleyman és la més clara de les més noves. El novembre de 2025 va llançar un equip de superintel·ligència a Microsoft AI amb una entrada de blog que reclamava una superintel·ligència humanista: una IA dissenyada per continuar sent controlable, alineada i al servei de les persones, sense autonomia total, sense la capacitat de millorar-se a si mateixa sense control ni el poder de fixar-se els seus propis objectius (Axios). El títol del seu episodi d'octubre de 2026 a The Builders ho resumeix: la IA ha de servir la humanitat, no substituir-la.

Richard Sutton, un dels fundadors de l'aprenentatge per reforç, és a l'altre extrem. En xerrades i entrevistes des de, com a mínim, el 2015, ha defensat que la successió dels humans per la IA és gairebé inevitable, i que la por i l'afany de controlar-ho tot són les principals amenaces per a una bona transició (OfficeChai). Ray Kurzweil, a qui Page va contractar personalment a Google el desembre de 2012 per treballar en la comprensió del llenguatge, ofereix un tercer camí: al seu llibre del 2024 The Singularity Is Nearer, prediu que els humans es fusionaran amb la IA en lloc de ser substituïts per ella (TechSpot).

Fa anys que Page diu poc en públic, però el seu historial apunta en una sola direcció. A la reunió de l'American Association for the Advancement of Science del 2007, va defensar que l'ADN humà, comprimit, ocupa uns 600 megabytes, menys que un sistema operatiu modern, de manera que el programa de fons del cervell probablement no és tan complicat, i que la IA vindria sobretot de la potència de càlcul bruta i no era tan llunyana com la gent pensava (OfficeChai). Dues dècades després, sembla una de les millors prediccions que ningú va fer sobre la IA.

Va recolzar aquesta convicció amb diners i persones. Va contractar personalment Kurzweil el 2012, va llançar Calico el 2013 per estudiar l'envelliment i les malalties que comporta i, com a conseller delegat de Google, va comprar DeepMind el 2014. Va deixar de ser conseller delegat d'Alphabet el desembre de 2019, però continua sent membre del consell i un dels seus dos accionistes de control (Wikipedia: Larry Page). I, segons Suleyman, el seu pla personal per a finals de segle no és jubilar-se, sinó viatjar per la galàxia com a quelcom més que humà.

Llegit tot plegat, el quadre és coherent. Page sembla creure que la intel·ligència és sobretot càlcul, que el càlcul continuarà abaratint-se i que una ment no està lligada al cos en què comença. Si això és cert, afavorir la carn per sobre del silici li semblaria realment un prejudici. No cal estar d'acord amb la seva conclusió per veure que la premissa, que les ments poden funcionar en un altre maquinari, és exactament el que ara posen a prova els científics del cervell. La nostra guia sobre què creu Larry Page sobre la IA i viure per sempre en té el registre complet.

Som al costat de la càrrega de la ment. La cartografia del cervell avança a un ritme que ningú no va preveure fa una dècada, la IA ja pot aprendre com parla i pensa una persona concreta, i creiem que copiar una ment humana és qüestió de quan, no de si. La nostra guia sobre la immortalitat digital i la cursa per carregar una ment en presenta les proves.

També som al costat del control humà, en un sentit concret. La pregunta que ens importa no és si les ments digitals haurien de situar-se per sobre o per sota dels humans en algun ordre còsmic. És qui controla la versió digital d'una persona concreta. La nostra resposta és que la persona, mentre és viva, i les persones que ella triï, després de morir. Un jo digital que qualsevol altre pot editar, reentrenar o fer-li dir paraules no és una continuació d'una persona. És una titella.

Per això hem construït primer la governança. Una Persona és una semblança d'IA teva feta a partir dels teus propis records i de la teva pròpia veu clonada, amb la qual la teva família pot parlar i que pot sentir després de la teva mort. Executor Lock™, la nostra tecnologia amb patent en tràmit, passa el control de la teva Persona a l'executor que designis, i cap tercer pot editar, reentrenar ni suplantar mai la teva Persona. Idy® té 78 patents en tràmit, amb protecció internacional sol·licitada pel Tractat de Cooperació en matèria de Patents, que cobreixen el consentiment, la mort verificada, el traspàs a un executor designat, la instantània permanent de la memòria que hi ha darrere d'Executor Lock™ i fer que una Persona continuï sent la mateixa persona quan canvien els models d'IA.

Crear una Persona és gratis. Tens 25 records per construir la teva Persona, sense targeta i sense límit de temps, i la teva versió gratuïta no caduca mai. Parles, respons preguntes i expliques històries, per veu o escrivint, i la teva Persona aprèn de cada conversa. Graves la teva veu perquè la teva Persona pugui parlar amb ella, designes fins a cinc Trusted Contacts gratis i configures Executor Lock™ sense cost. Els plans de pagament comencen a US$14.99 al mes.

Sigui quin sigui el futur de les ments digitals, es construirà a partir de registres de persones reals. El registre més ric de tu és el que fas tu mateix, amb les teves paraules, mentre pots.

Aquesta pàgina forma part de la nostra sèrie sobre les persones i la ciència que hi ha darrere de la cursa per sobreviure al cos.

• Immortalitat digital: Larry Page i la cursa per carregar ments: la història que ho va començar tot i com de a prop som de copiar una ment.

• Què és una sonda de von Neumann? El pla galàctic de Larry Page: la nau espacial que es copia a si mateixa al centre del pla de Page.

• Què creu Larry Page sobre la IA i viure per sempre: el seu historial, amb les seves paraules i en els relats d'altres persones.

• Càrrega de la ment el 2026: a quina distància som?: fins on ha arribat la ciència en la còpia d'un cervell humà.

• Què és un connectoma? Tots els cervells cartografiats fins ara: el diagrama de connexions del cervell i tots els cervells cartografiats fins ara.

• Els multimilionaris que volen viure per sempre: qui gasta què en longevitat i immortalitat digital.

• Com viure per sempre: totes les maneres que la gent prova: tots els enfocaments, de la medicina a la càrrega de la ment.

• Criònica el 2026: cost, com funciona i qui s'hi ha apuntat: què costa, com funciona i qui s'hi ha apuntat.

El relat de Musk sobre el comentari d'especista ve del seu testimoni del 28 d'abril de 2026, tal com el van informar Reuters via BNN Bloomberg i Fortune, de la biografia de Walter Isaacson tal com la va informar Fortune, i de The New York Times tal com el va informar Yahoo News. El veredicte ve de NPR, CNBC i Bloomberg. Les declaracions de Musk de l'octubre de 2026 vénen d'AI Weekly i de X, i la història de Suleyman, de The Builders.

El context ve de Wikipedia sobre l'especisme, OpenAI, SpaceX i Larry Page, el Chronicle of Philanthropy sobre Page al TED, Axios sobre la superintel·ligència humanista, OfficeChai sobre Richard Sutton i sobre la xerrada de Page del 2007, i TechSpot sobre Ray Kurzweil. Hem comprovat totes les fonts el 30 d'octubre de 2026.

Larry Page, Elon Musk, Mustafa Suleyman, Walter Isaacson, Richard Sutton i Ray Kurzweil no tenen cap relació amb Afterlife.ai™, i res d'aquesta pàgina suggereix que cap d'ells faci servir o avali el nostre servei.