La criònica el 2026: què costa, com funciona i si algun dia podria funcionar

Criònica: conservar una persona legalment morta a temperatura molt baixa amb l'esperança que la tecnologia futura pugui reviure-la.

Criopreservació: conservar cèl·lules, teixits o òrgans refredant-los a temperatures molt baixes. La criònica és la criopreservació d'una persona o d'un cervell sencers.

Vitrificació: refredar un teixit perquè esdevingui un sòlid semblant al vidre en lloc de formar cristalls de gel, que causen bona part dels danys de la congelació normal.

Crioprotector: una solució química, de finalitat semblant a la de l'anticongelant, que substitueix l'aigua del teixit per evitar que es formi gel.

Neuropreservació: conservar només el cap o el cervell, cosa que costa menys que la conservació del cos sencer.

Equip d'espera: un equip que espera prop d'un soci que és a punt de morir, perquè el refredament i la conservació puguin començar tan bon punt es declari la mort legal.

Mort legal: mort declarada per un metge segons la llei, normalment quan el cor s'ha aturat i no es pot tornar a engegar. La criònica només pot començar després d'aquest moment.

Dewar: un dipòsit d'emmagatzematge aïllat, ple de nitrogen líquid, on es guarden els pacients.

Preservació cerebral: fixar químicament i refredar un cervell perquè se'n conservi l'estructura fina, amb l'objectiu de llegir aquesta estructura en el futur en lloc de reviure el teixit.

La criònica és la pràctica de refredar a temperatures molt baixes una persona que acaba de ser declarada legalment morta i de mantenir-la així, indefinidament, amb l'esperança que la medicina futura pugui reparar allò que la va matar, revertir els danys causats per la mateixa conservació i retornar-la a la vida. Els defensors descriuen els pacients com a persones en biostasi i no com a mortes, amb el raonament que una persona només se'n va de debò quan s'ha perdut la informació del seu cervell.

La idea moderna va començar amb Robert Ettinger, un professor de física de Michigan, el llibre del qual The Prospect of Immortality es va autopublicar el 1962 i va ser publicat per Doubleday el 1964. Ettinger va fundar el Cryonics Institute el 1976 i, quan va morir el 2011 als 92 anys, va ser conservat allà, igual que les seves dues esposes (Bangor Daily News). La primera persona criopreservada va ser James Bedford, un professor de psicologia, el 12 de gener de 1967, als 73 anys. Encara és a Alcor (Guinness World Records).

El proveïdor més gran, l'Alcor Life Extension Foundation, es va constituir a Califòrnia el 1972 per Fred i Linda Chamberlain i té la seu a Scottsdale, Arizona, des del 1994. El mateix Fred Chamberlain és ara un dels seus pacients (Alcor). Avui hi ha proveïdors als Estats Units, Europa, Rússia i Austràlia.

La criònica només pot començar després que un metge hagi declarat una persona legalment morta. És un requisit legal, i també és l'inici d'una cursa contra el temps, perquè les cèl·lules del cervell comencen a malmetre's en pocs minuts quan la sang deixa de circular. El procés, tal com el descriu Alcor, es desenvolupa per etapes (Alcor).

La paraula clau és vitrificació. La congelació normal forma cristalls de gel que esquincen les cèl·lules. La vitrificació substitueix gran part de l'aigua del teixit per crioprotector, de manera que es refreda fins a convertir-se en un sòlid semblant al vidre. No és perfecta: els crioprotectors poden ser tòxics, i refredar fins a temperatures tan baixes pot esquerdar el teixit. Però fa molt menys mal que la congelació, i és el mètode que fan servir avui tots els proveïdors seriosos.

A Southern Cryonics, a Austràlia, per exemple, un pacient es refreda primer fins a uns 78 graus Celsius sota zero en una funerària, després es trasllada a les instal·lacions, on es refreda fins a 196 graus sota zero en una cambra i es guarda amb el cap cap avall en un tanc de nitrogen líquid (Newcastle Herald).

Els preus varien molt segons el proveïdor, segons si tries la conservació del cos sencer o només del cervell, i segons si ets soci. La majoria de proveïdors també cobren quotes de soci o quotes anuals, i alguns cobren a part l'espera i el trasllat, cosa que pot afegir desenes de milers de dòlars.

Els preus d'Alcor i del Cryonics Institute provenen dels seus propis llocs web, consultats el 30 d'octubre de 2026 (Alcor, Cryonics Institute). Les quotes d'Alcor surten a $450 l'any per a qui s'hi apunta als 30 anys. Els preus de Tomorrow Bio els va publicar Fortune el 2024, els de Southern Cryonics són de la seva pàgina de costos, i els de KrioRus d'un reportatge de març de 2026 de ForkLog. Els preus canvien, així que consulta-ho directament amb cada proveïdor.

Els preus han pujat amb el temps. La tarifa d'Alcor del 2021 indicava $200,000 per a un cos sencer; ara n'indica $220,000. El Cryonics Institute continua sent amb diferència l'opció més barata als Estats Units, en part perquè només ofereix la conservació del cos sencer i deixa l'espera i el trasllat per a acords a part.

La majoria de persones paguen amb una assegurança de vida. El soci contracta una pòlissa prou gran per cobrir el cost de la conservació i hi nomena el proveïdor de criònica com a beneficiari, de manera que els diners hi són quan fan falta. Com que la pòlissa se sol contractar amb molts anys d'antelació, el cost mensual pot ser modest. Alcor diu que la cobertura pot costar tan poc com entre $50 i $75 al mes per a la conservació del cos sencer i entre $25 i $45 al mes per a la neuropreservació, segons l'edat i la salut (Alcor).

Algunes persones paguen en efectiu o reserven els diners en un fideïcomís. La quota mensual de soci de Tomorrow Bio i la quota anual d'Alcor s'afegeixen al cost de la conservació en si. Qui es plantegi la criònica hauria d'obtenir assessorament financer i jurídic independent, perquè els acords poden ser complicats i han de funcionar en un moment en què el soci ja no pot actuar per ell mateix.

Hi ha diversos centenars de persones emmagatzemades arreu del món, i alguns milers més s'hi han apuntat. Les xifres següents són les que publica o informa cada proveïdor, i no són totes de la mateixa data.

Sumats, aquests proveïdors tenen unes 650 persones. És una xifra minúscula comparada amb els milions de persones que moren cada any, però ha crescut de manera constant, i el nombre de socis inscrits per a una futura conservació és moltes vegades més gran. El Cryonics Institute tenia 1.916 socis a finals del 2022 i 1.995 el març de 2025, i proveïdors més nous com Tomorrow Bio inscriuen socis més joves amb plans mensuals (Cryonics Institute, Tech.eu).

La majoria dels socis de criònica són persones anònimes, i els proveïdors no en publiquen els noms. Se'n coneixen uns quants. L'inversor Peter Thiel es va inscriure a Alcor, segons va informar el Telegraph el 2014, i el 2023 va confirmar en un pòdcast que s'havia apuntat a la criopreservació, tot i dir que no espera necessàriament que funcioni (Fortune). El jugador de beisbol Ted Williams, que va morir el juliol de 2002, és a Alcor, després d'una llarga disputa pública dins de la seva família que va acabar el 2004 (News On 6).

Els fundadors del moviment van fer el que predicaven. Robert Ettinger és conservat al Cryonics Institute que va fundar, i Fred Chamberlain, cofundador d'Alcor, és un dels pacients d'Alcor. I en una aposta relacionada, MIT Technology Review va informar el 2018 que Sam Altman era una de les 25 persones que van pagar un dipòsit reemborsable de $10,000 per entrar a la llista d'espera de Nectome, una startup que proposava un altre tipus de conservació cerebral (MIT Technology Review). La nostra guia sobre els milmilionaris que intenten viure per sempre explica els diners més amplis que hi ha darrere d'aquestes idees.

Ningú no ha estat mai reviscut a partir de la criònica, i cap proveïdor afirma que avui sigui possible reviure ningú. La resposta honesta a si algun dia podria funcionar és que ningú no ho sap. Depèn de dues coses: si la conservació actual manté prou intacta l'estructura del cervell per guardar els records i la identitat d'una persona, i si la tecnologia futura podrà reparar algun dia els danys de la mort, del procés de conservació i de la causa que va provocar la mort.

Hi ha progrés real en la primera pregunta. El 2016, la Brain Preservation Foundation va concedir un premi a 21st Century Medicine per conservar un cervell de conill tan bé que les seves connexions es podien seguir amb un microscopi electrònic, i el 2018 va pagar un premi de $80,000 a Robert McIntyre i Gregory Fahy per fer el mateix amb un cervell de porc (Fight Aging!, MIT Technology Review). Aquest mètode, la criopreservació estabilitzada amb aldehids, fa servir productes químics que fixen el cervell al seu lloc, cosa que conserva l'estructura de manera magnífica però descarta la reanimació biològica. Està pensat per a un futur en què es pugui escanejar el cervell i llegir-ne la informació, no pas tornar-lo a engegar.

També hi ha progrés en la segona pregunta, des de l'àmbit mèdic. La criopreservació reversible d'òrgans transformaria la medicina dels trasplantaments, i hi arriben diners. El 2023, investigadors de la Universitat de Minnesota van vitrificar ronyons de rata, els van guardar, els van reescalfar amb nanopartícules i els van trasplantar, i les cinc rates van sobreviure a l'estudi de 30 dies, tot i que el criobiòleg Gregory Fahy va assenyalar que els ronyons presentaven danys significatius (STAT). El setembre de 2025, Until Labs, una startup fundada per Laura Deming, va recaptar $58 milions per desenvolupar la criopreservació d'òrgans, després d'informar que havia restablert una mica d'activitat elèctrica en llesques reescalfades de cervell de rata (BioSpace). L'octubre de 2026, un preprint que encara no ha estat revisat per parells va informar que ronyons de porc de mida humana conservats en forma vitrificada, un d'ells durant 366 dies, van produir orina després del trasplantament, tot i que la recuperació va ser incompleta.

Res d'això reviu una persona. Però mostra que la barrera entre la criopreservació i la recuperació s'està fent enrere òrgan a òrgan, que és exactament el camí que els defensors de la criònica sempre han dit que seguiria la ciència.

La criònica és una de les diverses apostes per sobreviure al cos, i es diferencien en allò que intenten salvar i en allò que suposen sobre el futur.

No s'exclouen mútuament, i les idees més noves difuminen els límits entre elles. El març de 2026, l'empresa de preservació cerebral Nectome va publicar un preprint, encara no revisat per parells, que descrivia un cervell de porc conservat amb prou detall perquè se'n poguessin seguir les connexions, i plantejat al voltant de la mort assistida per un metge (bioRxiv). Aquest tipus de treball tracta el cervell com a informació que es llegirà més endavant, cosa que vincula la criònica directament amb la ciència de la càrrega de la ment i del connectoma (connectome).

La criònica és legal als països on operen els proveïdors, amb una condició fonamental: només pot començar després que una persona hagi estat declarada legalment morta. Els proveïdors no poden conservar una persona viva, i per això els seus equips d'espera esperen fins que es declara la mort abans de començar. En termes legals, els pacients de criònica són persones difuntes les restes de les quals s'emmagatzemen segons acords que van fer en vida, i els detalls varien segons el país i l'estat.

Aquesta condició és també la raó per la qual els defensors de la criònica reclamen rapidesa. Com més temps passa el cervell sense circulació després de la mort, més danys hi ha abans que comenci la conservació. Els proveïdors que poden situar equips prop dels socis moribunds, i els socis que viuen a prop d'un proveïdor, tenen més possibilitats d'un resultat ben conservat. Qui es plantegi la criònica hauria de demanar assessorament jurídic sobre com encaixa amb el seu testament i amb els desitjos de la seva família.

Austràlia té la primera instal·lació de criònica de l'hemisferi sud. Southern Cryonics, a la ciutat de Holbrook, a Nova Gal·les del Sud, va obrir el 2023. El seu primer pacient, un home de Sydney d'entre 80 i 89 anys que va morir el 12 de maig de 2024, va ser refredat en una funerària, portat en cotxe a Holbrook i guardat a 196 graus Celsius sota zero (Newcastle Herald). El setembre de 2026, es va informar que hi havia set pacients emmagatzemats.

La pàgina de costos de Southern Cryonics indica A$200,000 per als subscriptors i A$230,000 per als no subscriptors, més una subscripció anual de A$350, amb els serveis d'espera a part. Com passa amb qualsevol proveïdor, els preus i els serveis canvien, així que qui hi estigui interessat ho ha de consultar directament.

Prenem la criònica seriosament i respectem les persones que la trien. És una aposta per la medicina futura, feta amb els millors mètodes de conservació disponibles avui, i la ciència que hi ha al darrere és millor que la seva reputació. Però fins i tot els seus defensors més compromesos la descriuen com una aposta arriscada, i conserva teixit, no la història d'una vida. Mentre no arribi la reanimació, si arriba mai, la família no pot accedir als records ni a la veu de la persona que hi ha a dins.

La nostra opinió és que el més segur que pot fer qualsevol persona, pensi el que pensi de la criònica, és deixar constància de qui és mentre és viva. Qualsevol via per sobreviure al cos, de la criònica a la càrrega de la ment, necessitaria saber com parlava realment una persona, què recordava i què li importava. I, a diferència de la reanimació, aquest registre no depèn de cap avenç. Es pot fer ara, i el poden escoltar les persones que estimes.

Això és una Persona: una semblança d'IA teva creada a partir dels teus propis records i de la teva pròpia veu clonada, amb la qual la teva família pot parlar i que pot escoltar després que moris. Crees la teva Persona parlant, responent preguntes i explicant històries, per veu o escrivint. Crear-la és gratis: tens 25 records sense targeta i sense límit de temps, i la teva creació gratuïta no caduca mai. Els plans de pagament comencen a US$14.99 al mes. Executor Lock™, la nostra tecnologia amb patent pendent, passa el control de la teva Persona a l'executor que nomenis, i cap tercer pot editar, reentrenar ni suplantar mai la teva Persona. Idy® té 78 patents pendents, amb protecció internacional sol·licitada mitjançant el Tractat de Cooperació en matèria de Patents.

Aquesta pàgina forma part de la nostra sèrie sobre les persones i la ciència que hi ha darrere de la cursa per sobreviure al cos.

• Immortalitat digital: Larry Page i la cursa per carregar ments: la història que ho va començar tot i com de prop som de copiar una ment.

• Què és una sonda de von Neumann? El pla galàctic de Larry Page: la nau espacial que es copia a si mateixa al centre del pla de Page.

• Per què Larry Page va anomenar Elon Musk especista: l'argument que, segons Musk, va portar a OpenAI.

• Què creu Larry Page sobre la IA i viure per sempre: el seu historial, amb les seves paraules i amb els relats d'altres persones.

• Càrrega de la ment el 2026: com de prop som?: com de prop és la ciència de copiar un cervell humà.

• Què és un connectoma? Tots els cervells cartografiats fins ara: el diagrama de cablejat del cervell i tots els cervells cartografiats fins ara.

• Els milmilionaris que intenten viure per sempre: qui gasta què en longevitat i immortalitat digital.

• Com viure per sempre: totes les maneres com ho intenta la gent: tots els enfocaments, de la medicina a la càrrega de la ment.

Els preus provenen dels llocs web dels mateixos proveïdors, Alcor i el Cryonics Institute, consultats el 30 d'octubre de 2026, i dels reportatges de Fortune sobre Tomorrow Bio i de ForkLog sobre KrioRus. Les xifres de pacients i de socis provenen d'Alcor, el Cryonics Institute i Tech.eu. Com funciona la criònica ve d'Alcor i del Newcastle Herald.

La història ve de Guinness World Records, el Bangor Daily News i News On 6; Peter Thiel, de Fortune; i la ciència, de Fight Aging!, MIT Technology Review, STAT, BioSpace i bioRxiv. Aquesta pàgina és informació general, no assessorament financer, jurídic ni mèdic.

Cap de les persones, empreses o proveïdors que s'esmenten en aquesta pàgina té cap relació amb Afterlife.ai™, i res en aquesta pàgina suggereix que cap d'ells faci servir el nostre servei ni l'avali.