La NO FAKES Act, ja és llei? Encara no. On es troba, què passarà després i què faria

• 28 d'octubre de 2026: aquesta pàgina s'ha reconstruït com a seguiment en directe, amb l'objecció del 30 de setembre, les perspectives per a la sessió de transició i el text substitutiu de la comissió.

• 7 d'octubre de 2026: el president i director general de la RIAA, Mitch Glazier, va dir a Billboard que el projecte té «una oportunitat real» a la sessió de transició, tot i considerar més probable una nova presentació el 2027.

• 30 de setembre de 2026: la senadora Blackburn va demanar al Senat que aprovés el projecte per consentiment unànime. El senador Cruz s'hi va oposar, dient que la seva excepció per a la paròdia no és clara.

• 24 de juny de 2026: la Judiciary Committee va remetre formalment el projecte i es va incloure al calendari del Senat.

• 18 de juny de 2026: la comissió va aprovar el projecte per votació oral. Diversos senadors, entre ells Ted Cruz, van plantejar preocupacions sobre la First Amendment (Primera Esmena), però van deixar que avancés.

• 20 de maig de 2026: es va presentar el S.4591, la quarta versió d'una proposta publicada per primera vegada com a esborrany de debat l'octubre de 2023.

NO FAKES Act: la Nurture Originals, Foster Art, and Keep Entertainment Safe Act of 2026, S.4591 al Senat i H.R. 8915 a la Cambra, que crearia un dret federal sobre la veu i la imatge visual de totes les persones.

Rèplica digital (digital replica): en paraules del projecte, «una representació electrònica nova, generada per ordinador, molt realista i fàcilment identificable com la veu o la imatge visual d'un individu», en un material on la persona no va actuar realment, o on una actuació real va ser alterada de manera substancial.

Titular del dret (right holder): la persona a qui pertany la veu o la imatge, i qualsevol que adquireixi més endavant el dret «mitjançant llicència, herència o d'una altra manera».

Consentiment unànime (unanimous consent): un drecer del Senat que aprova un projecte sense votació registrada, sempre que cap senador s'hi oposi. Una sola objecció l'atura.

Sessió de transició (lame-duck session): les setmanes entre les eleccions de novembre i l'inici del nou Congrés al gener, quan el Congrés sortint sovint aprova projectes que havia deixat sense acabar.

El projecte NO FAKES Act convertiria la veu i l'aspecte d'una persona en propietat federal, i després donaria a aquesta persona, i als seus hereus després de la mort, les eines per aturar les còpies d'IA no autoritzades. La majoria de la cobertura l'ha resumit com una protecció per als intèrprets. El text és més ampli: defineix un individu com «un ésser humà, viu o mort», sense cap requisit de fama ni de valor comercial. Totes les xifres de la taula següent provenen del text substitutiu que la Judiciary Committee va remetre el 24 de juny de 2026.

Dos detalls importen més del que suggereixen els titulars. El primer és com tracta el passat. El dret s'aplica a tot individu «tant si l'individu mor abans, el mateix dia o després de la data de promulgació», i per a les persones que van morir abans que el projecte esdevingui llei «recauria en els marmessors, hereus, cessionaris o legataris», de manera que les herències de persones que ja han mort, inclosa la de Dolly Parton, guanyarien un dret federal. La responsabilitat, en canvi, només arriba a conductes posteriors a la promulgació, de manera que el projecte no castigaria les falsificacions publicades abans que fos signat. El segon és el poder de citació judicial. Un titular del dret podria demanar al secretari de qualsevol tribunal de districte federal, en comptes d'un jutge, que emeti una citació que obligui una plataforma a identificar una persona anònima que ha publicat, amb la mateixa maquinària que preveu l'estatut de drets d'autor. Els grups de llibertats civils fa temps que critiquen aquest mateix mecanisme en la llei de drets d'autor, i la nostra opinió és que desemmascarar una persona anònima hauria d'exigir un jutge.

El senador Cruz s'hi va oposar perquè creu que el projecte deixa massa poder sobre la paròdia en mans de les plataformes tecnològiques. «Una de les meves preocupacions sobre com està redactat ara aquest projecte és que s'aplicarà a llocs web com The Babylon Bee o The Onion, i deixa la decisió sobre si l'ús que algú fa d'una imatge entra dins de l'excepció», va dir al ple del Senat, segons la informació sobre l'intercanvi del 30 de setembre. «Crea una excepció per al que anomena paròdia de bona fe, però deixa en mans de les grans tecnològiques la decisió sobre si hi entra o no.» Va citar contingut polític generat per IA, incloses imatges publicades als comptes de xarxes socials del president Donald Trump i un deepfake de la campanya a l'alcaldia de Los Angeles.

La senadora Blackburn va respondre que les proteccions que Cruz volia ja eren al projecte. «Hem treballat amb experts jurídics en la First Amendment per redactar el projecte, i estem convençuts que compleix la First Amendment», va dir, afegint que els patrocinadors havien «reforçat» el text. Va assenyalar el procés de contranotificació: qualsevol que cregui que el seu contingut retirat és expressió protegida pot presentar una contranotificació, i si el reclamant no va als tribunals en 14 dies, «el contingut pot tornar a pujar de seguida».

El desacord és més reduït del que sembla. Ningú al ple del Senat no va argumentar en contra d'un dret federal sobre la veu d'una persona; Cruz va votar a favor del projecte a la comissió i va dir que vol que s'aprovi. La disputa és sobre qui decideix, en els primers dies després d'una notificació de retirada, si una falsificació és sàtira protegida. Segons el disseny del projecte, una plataforma que s'enfronta a danys de fins a $750,000 per obra té tots els motius per retirar primer i deixar que un tribunal ho resolgui després, que és la mateixa preocupació que va plantejar l'Electronic Frontier Foundation quan es va oposar al projecte al juny. Un acord sobre el redactat de la paròdia probablement obriria el camí a una votació.

El projecte té tres camins realistes, i el calendari decideix entre ells. El primer passa per la sessió de transició posterior a les eleccions de mig mandat del 3 de novembre. Si els patrocinadors i el senador Cruz acorden un redactat revisat sobre la paròdia, la senadora Blackburn pot tornar a demanar el consentiment unànime, i la Cambra hauria d'aprovar llavors el mateix text abans que el Congrés s'ajorni. Mitch Glazier, de la RIAA, la indústria de la qual ha fet més pressió a favor del projecte, va dir les probabilitats sense embuts a On the Record de Billboard, tal com resumeix AI Musicpreneur: «Tenim una oportunitat a la sessió de transició, una oportunitat real.»

El segon camí és anar a remolc d'un projecte més gran. Els paquets de despesa i de defensa de final d'any sovint porten mesures més petites que no podrien aprovar-se soles, tot i que ningú no ha anunciat cap pla per adjuntar-hi aquest. El tercer camí, que Glazier va qualificar de resultat més probable, és un nou començament: el projecte mor el 3 de gener de 2027, i els seus patrocinadors el tornen a presentar al nou Congrés, on ha de superar la comissió una segona vegada a les dues cambres.

Passi el que passi al Congrés, la direcció de la política federal ja està marcada. El marc de política d'IA de la Casa Blanca, publicat el març de 2026, recomana que el Congrés creï una norma federal contra la distribució o l'ús comercial no autoritzats de rèpliques d'IA de la veu o la imatge d'una persona, segons una anàlisi de Forbes. Les qüestions obertes són el redactat de la paròdia, la mecànica de la retirada i quin marge es queden els estats, no si arribarà un dret federal.

Si s'aprova en la forma actual, tindries un dret federal de propietat sobre la teva veu i la teva cara des del dia que entri en vigor, tant si ets conegut com si no. Qualsevol que publiqués una còpia d'IA convincent de tu sense el teu permís, o vengués una aplicació creada per clonar-te, podria ser demandat, i podries enviar una notificació de retirada a una plataforma en lloc de contractar primer un advocat. Els menors estarien protegits pel límit de cinc anys de la llicència i pel requisit d'aprovació judicial, que impedirien que un progenitor cedís la cara d'un fill en els termes del servei d'una aplicació.

Les normes sobre el període posterior a la mort són on les famílies han de posar atenció. Els teus hereus tindrien el dret durant deu anys. Mantenir-lo més enllà exigiria dues coses: algú que utilitzi activament i legalment la teva veu o imatge en el comerç, i una presentació jurada davant el Register of Copyrights durant cada finestra de renovació. Setanta anys és el límit màxim per a les herències que fan les dues coses, com les de músics famosos. Per a la majoria de famílies, el dret federal caducaria discretament una dècada després de la mort, cosa que està bé si ningú va voler mai fer servir la teva veu, i és un problema si els teus néts volen més endavant impedir que un desconegut ho faci.

Això posa el pes en una cosa que cap estatut no proporciona: una persona designada que sap que té el dret, sap què vas consentir en vida i pot provar com sona realment la teva veu. Una llei pot donar drets a una herència. Només una persona els pot fer valer, i només si li has dit què volies. Aquesta és la feina per a la qual es va crear Executor Lock™: construeixes tu la teva pròpia Persona a partir dels teus records i la teva veu, i designes les persones que prenen el relleu, de manera que el consentiment que hi ha darrere de la teva Persona és teu i les decisions després de la teva mort les prenen persones que has triat. Funciona al costat d'un testament, i la nostra guia sobre com deixar permís per a una IA teva al testament explica com encaixen les dues coses.

El projecte federal se situaria per sobre de les lleis estatals ja vigents, no les substituiria, i les diferències expliquen per què els dos bàndols de la indústria es preocupen tant pels detalls.

La nostra guia sobre l'ELVIS Act i l'herència de Dolly Parton explica en profunditat la llei de Tennessee, i el nostre seguiment de les lleis de rèpliques digitals per estat cobreix els altres estats que han aprovat lleis sobre la imatge amb IA. Fora dels Estats Units, el nostre seguiment de les lleis de deepfakes per país cobreix 17 jurisdiccions, inclosa la proposta de Dinamarca de tractar la cara i la veu d'una persona com a protegides a partir del 2027.

Tres coses funcionen avui. La TAKE IT DOWN Act, signada el 19 de maig de 2025, obliga les plataformes cobertes a retirar les imatges íntimes no consentides, incloses les falsificacions d'IA, en un termini de 48 hores després d'una sol·licitud vàlida, i aquest deure s'aplica des del 19 de maig de 2026. La llei estatal et protegeix si vius en un dels estats amb un estatut sobre el dret a la pròpia imatge o sobre rèpliques digitals, com Tennessee, Califòrnia, Nova York o Illinois. I per a les trucades d'estafa, la Federal Communications Commission va dictaminar el febrer de 2024 que les veus generades per IA es consideren «artificials» segons la Telephone Consumer Protection Act, cosa que et permet demandar per les trucades automàtiques que les fan servir.

La quarta protecció és la que controles tu: un registre clar del que vas consentir, fet mentre ets viu. Les falsificacions es combaten més fàcilment quan la teva família pot demostrar com sona realment la teva veu, què vas dir de debò i què no vas acceptar mai. La nostra guia sobre com demostrar que una veu ets realment tu ho tracta en detall.

Les disposicions del projecte es citen del text substitutiu remès per la Senate Judiciary Committee el 24 de juny de 2026, i la seva història, patrocinador i nombre de copatrocinadors del registre d'estat del projecte a GovInfo. La votació de la comissió i l'anàlisi de la preempció provenen de l'alerta del 22 de juny de 2026 de Holland & Knight. L'intercanvi del 30 de setembre es cita a partir de la informació sobre l'objecció del senador Cruz i es contrasta amb el resum de Beyond Copying del registre del Senat. Les declaracions de Mitch Glazier provenen d'On the Record de Billboard tal com les resumeix AI Musicpreneur, i el marc de la Casa Blanca de l'anàlisi de Forbes sindicada a Yahoo Finance. La posició de l'Electronic Frontier Foundation prové de la seva anàlisi de juny de 2026, i la TAKE IT DOWN Act de la Public Law 119-12. Tots els fets es van comprovar el 28 d'octubre de 2026, i aquesta pàgina s'actualitzarà després de cada votació. Explica el projecte en llenguatge planer i no és assessorament jurídic.