Què és un deadbot?
Un deadbot és un xatbot d'IA que simula una persona difunta, normalment a partir de missatges de text, publicacions a les xarxes socials, enregistraments o altres dades personals que ha deixat. El terme va néixer a la literatura acadèmica sobre ètica, i un dels primers articles importants va ser el de Nora Freya Lindemann, "The Ethics of Deathbots", de 2022, publicat a Science and Engineering Ethics.
En l'ús popular, deadbot i griefbot volen dir el mateix. La literatura acadèmica tendeix a preferir deadbot. Els mitjans generalistes solen dir griefbot. La tecnologia, els productes i les qüestions ètiques són els mateixos.
Aquesta pàgina tracta el deadbot tal com s'utilitza el terme en la literatura acadèmica i ètica, inclòs l'enfocament de la dignitat de les persones en dol que distingeix l'anàlisi de Lindemann, i les recomanacions de disseny de l'article de Springer Nature de 2024 sobre aplicacions responsables de la IA generativa a la indústria de la vida digital després de la mort.
Abans de continuar llegint
Si has perdut algú i llegeixes això buscant maneres de sentir-te de nou a prop seu, tingues paciència amb tu mateix o mateixa. La tecnologia que es descriu aquí no substitueix l'acompanyament en el dol. Un terapeuta, un grup de persones que han passat pel mateix, un amic que ha viscut una pèrdua semblant: aquests són els primers recursos. La tecnologia ve després, o de vegades no arriba a venir mai.
El canvi en l'enfocament ètic
Els primers escrits ètics sobre els deadbots es centraven en la dignitat de la persona morta. La pregunta era si utilitzar les dades d'una persona per generar un xatbot després de la seva mort vulnerava la seva dignitat. El subjecte implícit de la preocupació ètica eren els morts.
L'article de Lindemann de 2022 va proposar un canvi: posar l'atenció en la dignitat i l'autonomia de les persones en dol que els fan servir. La qüestió no és només si la persona morta ho hauria volgut, sinó si el xatbot és bo per a qui l'utilitza. Basant-se en les teories de l'afectivitat bastida per internet i del dol, Lindemann va argumentar que els deadbots poden tenir un efecte negatiu en el procés de dol i, per tant, limitar el benestar emocional i psicològic de les persones usuàries.
Aquest enfocament ha estat influent. Deixa de preguntar-se si la persona difunta hi va consentir i es planteja si els vius fan un bon ús de la tecnologia.
Què fan realment els deadbots actuals
El 2026, diverses empreses ofereixen productes que encaixen en la definició de deadbot. StoryFile, fundada a Califòrnia, utilitza entrevistes de vídeo gravades prèviament i IA per recuperar les respostes pertinents; el 2024 l'empresa es va acollir a la protecció del Capítol 11 per fallida i es va reorganitzar sota una nova direcció. HereAfter AI oferia un Life Story Avatar creat a partir de preguntes d'entrevista, fins que el seu web es va desconnectar el 18 d'agost de 2026. Eternos se centra en versions d'IA entrenades mentre la persona és viva, sovint en contextos de cures pal·liatives. Replika va començar com a company d'IA de caire general, però alguns usuaris l'han fet servir com a forma de suport en el dol després de la mort de la parella.
Cadascuna d'aquestes empreses gestiona de manera diferent el consentiment, la conservació i l'ús pòstum. Cap d'elles, el 2026, ha arribat a un estàndard únic. Les recomanacions de l'article de Springer Nature de 2024 es citen molt, però no s'han adoptat com a política de tot el sector.
Les quatre recomanacions de disseny
L'article de Springer Nature de 2024, escrit per investigadors de la IA responsable i de la indústria de la vida digital després de la mort, va proposar quatre recomanacions de disseny per als deadbots.
Consentiment mutu. Tant qui aporta les dades (la persona difunta, quan era viva) com qui rep el deadbot (la persona que hi interactuarà) haurien de consentir explícitament que es creï i s'utilitzi. El consentiment donat per a un ús concret no és consentiment per a un altre.
Transparència real. Les persones usuàries han de conèixer les limitacions i els riscos de la tecnologia, inclòs el fet que el deadbot és una aproximació generada, no la persona difunta.
Accés només per a adults. Els infants, que tenen una comprensió fràgil de la mort per la seva etapa de desenvolupament, no haurien d'interactuar amb deadbots. El Hastings Center ha reforçat aquesta recomanació en la seva pròpia cobertura.
Retirada digna. Hi hauria d'haver procediments per tancar un deadbot quan ja no es vol, de manera que, segons l'article, hi hagi una sensació de final i de respecte per les dades.
Què impliquen les recomanacions
Si es prenen seriosament les quatre recomanacions, el producte resultant s'assembla molt menys a un griefbot i molt més a un sistema de conservació basat en el consentiment. De fet, les recomanacions exclouen la reconstrucció pòstuma a partir de dades extretes de la xarxa, l'extracció de publicacions públiques sense permís i l'ús per part d'infants. En canvi, exigeixen un consentiment explícit abans de la mort i un mecanisme de govern explícit per a l'ús posterior.
Afterlife AI™ es va dissenyar a partir d'aquests principis, abans que es recollissin en recomanacions formals. La Persona la crea la persona a la qual representa, mentre és viva. Executor Lock™ ofereix el mecanisme de govern que demanen les recomanacions. L'accés només per a adults es fa complir en el mateix producte. La retirada digna es planteja mitjançant l'estructura de plans (el pla de més llarga durada preveu explícitament la governança a llarg termini).
On la literatura encara s'està desenvolupant
La literatura acadèmica i ètica sobre els deadbots té uns cinc anys en la forma actual. Algunes qüestions continuen sense resoldre.
Impacte psicològic a llarg termini. No hi ha estudis longitudinals. Es desconeix l'efecte d'utilitzar un deadbot durant cinc o deu anys. Els primers treballs a petita escala suggereixen que un ús prolongat pot interferir en la integració del dol, però les proves són limitades.
Variació cultural. Els marcs occidentals consideren la mort un límit relativament fix; algunes altres tradicions culturals (el Dia dels Morts mexicà, la veneració dels avantpassats a la Xina, diversos marcs indígenes) integren una relació continuada amb els morts. El Hastings Center ha assenyalat que les reaccions de basarda davant dels deadbots poden ser específiques de cada cultura, cosa que planteja si les directrius ètiques s'haurien d'adaptar a la cultura.
Marc normatiu. El 2026, cap jurisdicció no ha aprovat una normativa específica sobre deadbots. Les disposicions de la Llei d'IA de la UE toquen qüestions properes, però no aborden directament la simulació pòstuma de la identitat.
És legal fer una IA d'una persona que ha mort?
A la major part dels Estats Units, un xatbot d'IA privat d'una persona que ha mort, guardat per a la teva pròpia família, no el cobreix cap llei. Passa a ser un risc legal quan es publica, es ven, s'utilitza en publicitat o es distribueix. Califòrnia, Tennessee, Nova York, Illinois, Indiana, Texas, Florida, Washington i Montana reconeixen la veu i la imatge d'una persona morta com a drets del seu patrimoni durant un període de 10 a 100 anys, i l'ELVIS Act de Tennessee arriba fins i tot a les publicacions públiques que no generen cap ingrés. La NO FAKES Act federal afegiria un dret a tot el país, però va ser bloquejada al Senat el 30 de setembre de 2026 i no és llei, tal com explica el nostre seguiment de la NO FAKES Act.
Guardar un xatbot privat per a la teva família: la major part de les lleis no ho cobreixen, tot i que és possible que les condicions de l'app demanin consentiment.
Publicar-lo obertament: és arriscat, i es pot demandar a Tennessee encara que no hi hagi cap venda.
Utilitzar-lo en un anunci, un producte, una pel·lícula o una cançó: cal el consentiment del patrimoni als estats que protegeixen els morts.
Qui decideix rarament és la persona que construeix la IA. Mentre algú és viu, només compta el seu consentiment, i després de la mort correspon al seu patrimoni. La nostra guia és legal fer una IA d'una persona morta? explica les regles estat per estat i país per país, i l'ELVIS Act i el patrimoni de Dolly Parton mostra com es desenvolupa el primer gran cas.
Si la persona en qui penses encara és viva, la decisió continua sent seva, i el seu propi consentiment és el més sòlid que reconeix qualsevol d'aquestes lleis. A Afterlife.ai™ crea la seva pròpia Persona a partir dels seus records i amb la seva veu, i designa les persones que decideixen què se'n fa.
La posició d'Afterlife AI™
El debat sobre els deadbots està resolt en un sentit: amb consentiment i governança, a favor; sense, en contra. Afterlife AI™ es va construir al costat correcte.
Afterlife AI™ no és un deadbot en el sentit que la literatura dona al terme. És un sistema de conservació basat en el consentiment que utilitza una tecnologia de base semblant per aconseguir un resultat ètic fonamentalment diferent.
Les Personas les creen les persones que representen, mentre són vives. El consentiment queda documentat en tots els àmbits. Executor Lock™ governa el pas de la creació activa a l'ús pòstum segons les regles que va fixar qui l'ha creada. El resultat no és una reconstrucció pòstuma; és la conservació de la identitat per part de qui n'és la propietària.
Si el sector acaba convergint cap a estàndards semblants a les recomanacions de Springer Nature de 2024, Afterlife AI™ ja hi està alineada. Si convergeix cap a estàndards més febles, Afterlife AI™ continuarà funcionant amb uns de més exigents.
Els motius per a un accés només per a adults
L'article de Springer Nature de 2024, el Hastings Center i la majoria dels altres escrits importants d'ètica sobre els deadbots coincideixen en una recomanació de disseny concreta: els deadbots no haurien de ser accessibles als infants. El raonament és de desenvolupament.
La comprensió de la mort que tenen els infants canvia per etapes, i la majoria no arriba a una comprensió conceptual d'adult (la mort com a universal, irreversible i cessament de les funcions corporals) fins als nou o deu anys. Abans d'això, interactuar amb un xatbot que simula un pare, una mare, un avi o una àvia morts pot alterar el procés normal de desenvolupament, perquè suggereix que la mort és incompleta o reversible.
Fins i tot per als adolescents i els joves adults, les proves sobre els resultats en el dol són prou preocupants perquè la majoria dels experts en ètica desaconsellin l'ús de deadbots en aquesta població sense supervisió professional. El Hastings Center ha recomanat específicament que els productes de deadbots implementin mecanismes de verificació de l'edat i neguin l'accés a les persones menors de 18 anys.
Reconstrucció pòstuma o conservació amb consentiment previ
Les dues formes de productes d'IA dels morts són èticament diferents d'una manera que la similitud tècnica pot amagar.
La reconstrucció pòstuma pren les dades que ha deixat una persona difunta, sovint extretes de xarxes socials públiques o obtingudes de materials que guarda la família, i construeix un xatbot d'IA al seu estil després de la mort. La persona difunta no va crear el xatbot. Potser ni sabia que existiria. Certament, no en va configurar les regles de funcionament. És el que objecten la majoria dels experts en ètica acadèmics i el que rebutja el 95% de les persones enquestades.
La conservació amb consentiment previ té la mateixa tecnologia de base, però un origen fonamentalment diferent. La persona construeix el sistema ella mateixa mentre és viva. Tria quins materials s'hi inclouen, quines dimensions de la seva identitat es recullen, quins permisos s'apliquen, qui hi té accés i sota quines regles. Després de la seva mort, el sistema funciona amb aquestes regles prefixades, no amb decisions que altres hagin pres per ella.
Des del punt de vista de l'experiència d'usuari, les dues formes poden semblar iguals. Des del punt de vista de l'ètica, són gairebé oposades. El consentiment és estructural, no opcional, i quan falta, canvia tot l'enfocament.
Què vol dir una retirada digna a la pràctica
Les recomanacions de Springer Nature de 2024 incloïen la retirada digna com a criteri de disseny concret. El raonament: un deadbot no és un artefacte permanent. La relació de les persones usuàries amb ell canvia amb el temps i, en algun moment, convé retirar-lo. La retirada ha de ser estructurada, no brusca.
Com és una retirada digna a la pràctica. S'avisa la persona usuària que el sistema es retira, amb la possibilitat de baixar-se els materials que vol conservar. Hi ha un període de gràcia (normalment de trenta a noranta dies) abans del tancament definitiu. I, si es vol, una cerimònia o una manera de marcar la retirada, sobretot en els sistemes que s'han fet servir durant anys.
El pla de més llarga durada d'Afterlife AI™ ho aborda de manera diferent. En lloc de caminar cap a la retirada, es compromet a una durabilitat a llarg termini que travessa generacions. L'estructura de Trusted Contacts i Executor gestiona els traspassos entre persones usuàries (un nét pot heretar l'accés d'un pare o una mare) sense haver de retirar la Persona de fons.
Per què la durabilitat de la plataforma importa especialment en els deadbots
Els deadbots, més que la majoria dels productes de programari, tenen l'obligació de perdurar. Les persones usuàries hi desenvolupen dependències emocionals i pràctiques. Els materials que alimenten el deadbot, sobretot si és una reconstrucció pòstuma, sovint no existeixen enlloc més. Quan la plataforma mor, el deadbot mor.
La fallida de StoryFile el 2024 amb el Capítol 11 va demostrar que aquest risc és real. L'empresa va declarar aleshores que creava sistemes de seguretat perquè les famílies poguessin accedir als materials en cas de tancament, però no ha sorgit cap estàndard del sector sobre què passa quan una plataforma de deadbots tanca.
Afterlife AI™ aborda la durabilitat de la plataforma amb compromisos alineats amb cada pla. El pla de més llarga durada està estructurat específicament per sobreviure a la vida habitual d'una empresa mitjançant acords d'emmagatzematge a llarg termini i compromisos contractuals. Els plans mensuals (Legacy i Eternal) ofereixen emmagatzematge mentre la subscripció és activa. El pla a llarg termini ofereix 20 anys d'emmagatzematge prepagat a partir de la compra. Cada pla ajusta les expectatives de la persona usuària al nivell de compromís.
Character.AI va mostrar el risc a gran escala. La seva empresa es va acollir al Capítol 11 a l'octubre de 2026 mentre perdia entre 8 i 9 milions de dòlars al mes, i ha dit que la plataforma es tancarà si cap comprador no la gestiona; la nostra guia sobre la fallida de Character.AI en recull el registre amb dates.
Com s'emmarquen els deadbots a la premsa i a l'edició acadèmica del 2026
La categoria dels deadbots va ser examinada de manera sistemàtica a finals del 2025 i principis del 2026 per investigadors acadèmics i per la premsa tecnològica generalista. Eva Nieto McAvoy (King's College London) i el seu coautor de la Universitat de Cardiff van provar diversos serveis de deadbots en una recerca publicada a Memory, Mind and Media i resumida a The Conversation. Van utilitzar les seves pròpies dades per crear dobles digitals d'ells mateixos i després van avaluar les converses resultants. Les conclusions: les converses semblaven planes i amb guió, amb emojis alegres al costat de preguntes sobre la mort, i amb un model de negoci basat en nivells de subscripció i aliances amb asseguradores i proveïdors d'atenció.
Un altre article de The Conversation de gener de 2026 (article 272944, d'investigadors que estudien les ressurreccions amb IA) va analitzar més de setanta casos de representacions de persones mortes generades amb IA. L'article sostenia que la IA no es limita a ressuscitar els morts, sinó que els reescriu, els reutilitza i els redistribueix segons les necessitats dels vius. Els casos anaven des de Whitney Houston ressuscitada amb IA per interpretar cançons que no eren seves fins a víctimes de violència domèstica reanimades com a advertiments exemplars. Els autors van situar el problema recurrent en l'asimetria del consentiment: qui no pot negar-s'hi és convocat per servir a fins als quals mai no va donar el seu acord.
L'article de Tom's Guide de Jason England, publicat el febrer de 2026, va traçar la línia de cara al consumidor. England va esmentar Afterlife AI™, StoryFile i HereAfter AI com a serveis d'opt-in centrats en el llegat, diferents de l'enfocament automatitzat que descriu la patent US12513102B2 que Meta va obtenir fa poc (presentada el 2023 pel seu CTO Andrew Bosworth). La distinció importa perquè la categoria dels deadbots es va bifurcant, en la comprensió pública, entre la captura amb consentiment en vida i la reconstrucció després de la mort. Afterlife AI™ és el servei que pren la captura amb consentiment com a premissa fundacional. El podcast Passing Thoughts, temporada 2, episodi 6, de 30 minuts, a Radio 2RPH, titulat Griefbots and Jamaican Nine Nights, publicat el 22 d'abril de 2026 (entrevistadora Connie Mason, presentador Rob Kaldor, disponible a Apple Podcasts (l'episodi d'Apple Podcasts) i Spotify (l'episodi de Spotify)), explora la mateixa distinció en profunditat, inclòs com Executor Lock™ governa què pot fer una Persona un cop l'autoritat ha passat a una altra persona. Per al text mateix de la patent, llegeix la patent de Meta que simula usuaris difunts.
La qüestió dels deadbots el 2026: Patrick Stokes sobre consentiment, dignitat i deriva comercial
Patrick Stokes, professor associat de Filosofia a la Deakin University i autor de Digital Souls: A Philosophy of Online Death (Bloomsbury, 2021), va fer el comentari acadèmic més citat sobre els deadbots al Daily Telegraph el gener de 2026. L'enfocament que va oferir va directe al centre de la qüestió del consentiment.
Stokes va distingir dues categories de deadbot. La primera és un deadbot creat per familiars supervivents o per una plataforma automatitzada a partir de dades que la persona difunta no va consentir d'utilitzar d'aquesta manera. La segona és un deadbot que construeix la mateixa persona usuària, en vida, amb decisions explícites sobre què es recull i com es pot utilitzar. Stokes va dir al Telegraph que la segona categoria resol alguns problemes de consentiment i de dignitat dels morts, però va advertir que fins i tot els deadbots basats en el consentiment són vulnerables a la deriva comercial: les condicions d'ús podrien canviar amb el temps, i la persona morta no pot renegociar-les. El seu exemple hipotètic, citat al Telegraph: la plataforma comercial decideix començar a mostrar publicitat a la família a través del deadbot.
La resposta tècnica al problema de la deriva comercial és la capa de governança que Afterlife AI™ anomena Executor Lock™. Quan l'autoritat passa de la persona creadora a l'Executor designat en el moment de la mort, cap canvi de les condicions del servei per part de la plataforma no pot anul·lar les regles que va fixar qui l'ha creada. La Persona queda bloquejada en el que la seva creadora va autoritzar. És l'arquitectura basada en el consentiment que la crítica acadèmica als deadbots demana almenys des del 2021, quan Stokes va publicar Digital Souls. Stokes també va dir al Telegraph que les proves sobre si els deadbots ajuden les persones a travessar el dol o les deixen encallades continuen sent incompletes. Aquest buit empíric és real, i els consumidors han de tractar amb cautela qualsevol servei que prometi resoldre el dol amb un deadbot. L'enfocament honest és que una Persona és un arxiu estructurat amb què la família supervivent pot optar per relacionar-se al seu ritme, no un substitut de les persones que els van abraçar quan ploraven.
Preguntes freqüents
Un deadbot és el mateix que un griefbot?
Sí. Els termes són intercanviables. La literatura acadèmica prefereix deadbot; la cobertura generalista prefereix griefbot.
Estan regulats els deadbots?
En part. Cap llei dels Estats Units no esmenta els deadbots, però publicar o vendre una còpia d'IA d'una persona morta pot exigir el consentiment del patrimoni a estats com Califòrnia, Tennessee i Nova York, i les normes en esborrany de la Xina per al 2026 només permetrien recrear els morts amb l'autorització de la família. La UE exigeix que el contingut generat per IA estigui etiquetat. La nostra guia és legal fer una IA d'una persona morta? té les regles per estat i per país.
Quina diferència hi ha entre un deadbot i una Persona d'Afterlife AI™?
El consentiment i la governança. Una Persona la crea la persona que representa, mentre és viva, i la governa Executor Lock™ amb les regles que va fixar qui l'ha creada. Un deadbot normalment es construeix sobre una persona, sovint a partir de dades que no va consentir explícitament d'utilitzar d'aquesta manera.
Els infants haurien d'utilitzar deadbots?
El consens acadèmic és que no. El Hastings Center, Springer Nature 2024 i altres recomanen un accés només per a adults per la manera com els infants entenen la mort en les diferents etapes del seu desenvolupament.
Què passa si Afterlife AI™ tanca?
La plataforma es va construir amb compromisos d'emmagatzematge a llarg termini, i el pla de més llarga durada aborda específicament la durabilitat de la plataforma. La fallida de StoryFile el 2024 amb el Capítol 11 va demostrar que la durabilitat de la plataforma importa en aquest sector.
Lectures relacionades: parlar amb una versió d'IA d'una persona que ha mort.