Els teus néts no parlaran la teva llengua, i cap web no ho canviarà

Ruben Rumbaut, Douglas Massey i Frank Bean van mesurar quant dura una llengua després que arribi un immigrant. A Linguistic Life Expectancies: Immigrant Language Retention in Southern California (en català, «Esperances de vida lingüística: la conservació de la llengua dels immigrants al sud de Califòrnia»), publicat a Population and Development Review el setembre del 2006, van fer servir dues grans enquestes a immigrants i als seus fills de Los Angeles i San Diego, van definir la supervivència de dues maneres (preferir la llengua materna a casa i parlar-la molt bé) i van aplicar-hi mètodes de taules de vida. La seva conclusió sobre l'espanyol, a l'enclavament hispanoparlant més gran del país: «la seva desaparició definitiva sembla, tanmateix, assegurada a la tercera generació».

La tercera generació són els teus néts. Si tu vas arribar, els teus fills són la segona generació i els teus néts, la tercera. Si van arribar els teus pares, tu ets la segona generació, i el rellotge va un pas més avançat del que penses.

Les dades d'enquestes ho confirmen. El Pew Research Center va informar el setembre del 2023 que «només el 34 % dels llatins de tercera generació o posterior diuen que poden mantenir una conversa en espanyol força bé, i només el 14 % diuen que ho poden fer molt bé», i que «prop de dos terços (65 %) dels llatins de tercera generació o posterior diuen que no poden mantenir bé una conversa en espanyol».

Les famílies no han deixat d'importar-se'n. L'hàbit diari s'afebleix, una generació rere l'altra. El Pew va trobar a l'abril del 2018, amb dades d'enquesta del 2015, que el 85 % dels pares llatins parlen espanyol amb els seus fills: el 97 % dels pares immigrants, el 71 % dels de segona generació i el 49 % dels de tercera generació o posterior. Gairebé tots, després la majoria, després la meitat.

No és una població petita ni exòtica. L'Oficina del Cens dels Estats Units va informar el desembre del 2022 que el nombre de persones que parlen a casa una llengua diferent de l'anglès va passar de 23,1 milions, aproximadament una de cada deu, el 1980, a 67,8 milions, gairebé una de cada cinc, el 2019. A Austràlia, el Cens del 2021 va establir que les cinc llengües més usades a casa a part de l'anglès eren el mandarí (2,7 %), l'àrab (1,4 %), el vietnamita (1,3 %), el cantonès (1,2 %) i el panjabi (0,9 %). Són milions de llars, tot i que la recerca generacional és més abundant sobre l'espanyol als Estats Units, de manera que cal considerar la xifra de la tercera generació com el cas millor mesurat i no com una llei que valgui per a totes les llengües.

Una llengua no desapareix en una frontera ni en un cens. Una llengua desapareix en una cuina, quan una àvia fa una pregunta amb les seves paraules i es respon a ella mateixa en anglès perquè el menjar es refreda.

Els teus fills no han perdut la llengua. S'han convertit en persones que reben la llengua sense tornar-ne res, i aquest estat s'ha mesurat, no endevinat.

Marina Sherkina-Lieber, Ana Perez-Leroux i Alana Johns van estudiar els bilingües receptius inuits de l'inuttitut del Labrador i els van descriure com a «parlants d'herència capaços de comprendre, però que produeixen poca parla o cap». El seu estudi del 2011 a Bilingualism: Language and Cognition va trobar que hi havia un coneixement gramatical real. Aquests parlants detectaven moltes violacions morfosintàctiques, tot i que amb menys fiabilitat que els bilingües fluids. La gramàtica hi és. La parla no en surt.

Aquest és el motiu més plausible pel qual la cadena es trenca a la tercera generació, i el motiu s'assembla més a l'aritmètica que al sentiment. Un pare o una mare bilingüe receptiu produeix poca parla en la llengua. El seu fill en rep poca. Aquest fill no en produeix gens. Ningú no ha seguit exactament aquesta cadena durant tres generacions d'una mateixa família, així que cal llegir la seqüència com un mecanisme que encaixa amb les peces mesurades, no com un resultat mesurat.

La revisió de Barbara Zurer Pearson a Applied Psycholinguistics el 2007 va informar que aproximadament una quarta part dels nens en entorns potencialment bilingües no arriben a ser bilingües, i va concloure que «la quantitat d'input té el major efecte sobre si s'aprendrà una llengua minoritzada», i que l'estatus de la llengua i les actituds envers la llengua també hi tenen un paper. Els cinc factors que pondera la revisió són l'input, l'estatus de la llengua, l'accés a l'alfabetització, l'ús de la llengua a la família i el suport de la comunitat, escolarització inclosa.

Així doncs, importa més quant sent el teu nét que no pas com de correcte sona el teu nét. Si t'has estat reservant perquè el seu accent l'avergonyeix, o perquè el teu dialecte no és el de prestigi, tens l'intercanvi al revés. El volum guanya a la pulcritud.

Gairebé totes les famílies en aquesta situació van prendre en algun moment una decisió deliberada, i la major part de la culpa lligada a aquesta decisió no és merescuda.

Algú et va dir que el teu fill es quedaria enrere. Una escola et va dir que a casa parlessis només anglès. Volies un camí més fàcil per al teu fill que el que havies tingut tu, i no t'equivocaves sobre el que costa un accent en una entrevista de feina. Lily Wong Fillmore va posar tot l'intercanvi al títol del seu article del 1991 a Early Childhood Research Quarterly: When learning a second language means losing the first (Quan aprendre una segona llengua vol dir perdre la primera). Es va demanar a les famílies que triessin, i moltes van triar l'opció que pagava el lloguer.

Les xifres generacionals del Pew són el que aquesta decisió sembla vista des de deu mil peus. Noranta-set per cent, després setanta-u, després quaranta-nou. Llegit a través de milions de llars, això no és un fracàs moral. És una resposta molt corrent a un conjunt de pressions molt constant.

El que pots fer ara és una cosa diferent del que podies fer aleshores. El teu nét no s'examina de la teva llengua. Sentir-te no li costa res, no corre cap risc de quedar-se enrere, no ha de respondre davant de cap professor. Gravar ara no desfà la decisió d'abans, i ningú no et demana que desfacis res. Una part del que saps només existeix en aquesta llengua i no es pot transmetre en cap altra.

Quan se'n va la llengua compartida se'n van dues coses. La conversa quotidiana, que les famílies noten d'immediat. I el registre emocional, que no té un nom comú i que s'ha mesurat en un laboratori.

Vivian Tseng i Andrew Fuligni van enquestar més de 620 adolescents de famílies immigrants d'Àsia oriental, filipines i llatinoamericanes per a un estudi al Journal of Marriage and Family el 2000. Els adolescents que parlaven una llengua diferent de la dels seus pares van informar de menys cohesió i de menys diàleg amb la mare i amb el pare que els companys que compartien llengua. Els que parlaven la llengua nativa amb els pares van informar de la cohesió i el diàleg més alts de tots.

La majoria d'articles s'aturen en aquesta frase. El mateix estudi va fer un seguiment de dos anys, i el seguiment va anar en sentit contrari. L'ús de la llengua no va predir canvis en la relació entre pares i adolescents. La qualitat de la relació va predir canvis en l'ús de la llengua. La proximitat va mantenir viva la llengua més del que la llengua va crear la proximitat.

Cosa que inverteix el consell habitual. Si el que vols és un nét que parli amb tu, treballa la conversa i deixa que la llengua vagi darrere.

Ronald Cox i col·legues van anomenar el patró més ampli Shared Language Erosion (erosió de la llengua compartida) en un article del 2021 a la revista Children: els adolescents milloren l'anglès mentre perden la llengua d'herència o no arriben a desenvolupar-la, els pares adquireixen l'anglès molt més lentament, i la família acaba sense una sola llengua en què es pugui dir tot. Sostenen que aquesta bretxa de comunicació, més que no pas un xoc de valors culturals, explica molt del que s'atribueix a la cultura.

Després, el registre. Catherine Harris, Ayse Aycicegi i Jean Berko Gleason van connectar 32 bilingües de turc i anglès a elèctrodes de conductància de la pell i els van fer valorar paraules en les dues llengües. Els participants van mostrar una activació autonòmica més gran davant de paraules tabú i reprimendes de la infantesa, frases com «Quina vergonya!», en la primera llengua que no pas en la segona. Això és Applied Psycholinguistics, 2003, en un laboratori, amb elèctrodes.

Una segona llengua discuteix. Una primera llengua fereix. La llengua en què et van renyar, et van cantar i van resar per tu no és intercanviable amb la llengua en què fas la declaració de la renda.

Comença a construir el teu llegat. Construcció gratuïta, 25 records, sense targeta.

La llengua en què se't pregunta canvia quins records arriben, de manera que una entrevista feta en anglès farà aflorar menys records dels anys que vas viure en una altra llengua.

Viorica Marian i Ulric Neisser van entrevistar bilingües de rus i anglès i van trobar el que van anomenar record dependent de la llengua: les persones recuperaven més experiències del període de la seva vida en què parlaven rus quan se les entrevistava en rus, i més del període en què parlaven anglès quan se les entrevistava en anglès. Journal of Experimental Psychology: General, 2000.

Posa això al costat del resultat de la conductància de la pell i la instrucció s'escriu sola. La infantesa russa torna en rus. El poble torna en la llengua del poble. Si graves la història de la teva vida en anglès, obtindràs una història real, i mai no sabràs quines parts no han arribat.

La traducció automàtica s'ha tornat realment bona, i ara arriba molt més enllà de les grans llengües comercials. L'equip de No Language Left Behind va publicar Scaling neural machine translation to 200 languages (Ampliar la traducció automàtica neuronal a 200 llengües) a Nature el 5 de juny del 2024: un sol model que cobreix 200 llengües, avaluat en més de 40.000 direccions de traducció, amb una millora mitjana del 44 % en la qualitat de la traducció respecte a l'estat de l'art anterior mesurat amb BLEU. Dues-centes llengües és un assoliment. Al món hi ha més de 7.000 llengües, com diu clarament el mateix article, i la bretxa de cobertura recau amb més força justament sobre les llengües que famílies com la teva estan perdent.

Fins i tot dins del conjunt cobert, el repartiment és previsible. Una traducció conserva els fets, la seqüència i la resposta a la pregunta. Una traducció perd el ritme del teu poble concret, la paraula que feia servir la teva mare i que ningú de fora de la família no feia servir, la broma que funciona perquè dues paraules sonen igual, el nivell de formalitat que fas servir amb una persona gran i per al qual l'anglès no té gramàtica, i el so de tu. El Cens del 2021 d'Austràlia situa el cantonès i el panjabi entre les cinc llengües principals a les llars, i qualsevol que parli cantonès i mandarí et pot dir què llença un sistema que tracta «xinès» com una sola cosa.

Així que conserva l'original. Deixa que qualsevol traducció quedi al costat de l'original com una porta d'entrada, mai com un substitut de l'habitació.

No cal cap permís, no s'ha de comprar res, i la majoria d'aquestes coses porten un minut o dos cadascuna. La recepta triga tant com la cuina. Grava't en la teva llengua, i no com un discurs. Aquestes, en aquest ordre, perquè un nen petit les troba primer i un nét ja gran no les pot trobar enlloc més.

• Comptar fins a vint, els dies de la setmana i els mesos. El primer que l'oïda d'un nen aprèn a retenir.

• La cançó de bressol, o la rima sense sentit, o el que et cantaven a tu. Canta-la malament. Malament està bé, i malament s'assembla més a tu.

• La manera com la teva mare et cridava per sopar. Les paraules de debò i la tonada de debò.

• La benedicció, el brindis, l'oració o allò que es diu abans de menjar, si la teva família en té.

• Una recepta, explicada en veu alta mentre cuines, en la teva llengua, amb les mans ocupades, incloent-hi la part en què expliques com saps que el menjar és a punt.

• Els tres o quatre refranys que no es poden traduir. Digues cada un, i després explica en anglès què vol dir i qui de la teva família deia més aquesta frase. La segona meitat és la part que tothom se salta i la part que el teu nét necessitarà.

• Els noms. Qui és qui, de quina banda de la família, de quin poble, de quin any, qui va rebre el nom de qui.

Després canvia un hàbit. Envia als teus fills i néts un missatge de veu en la teva llengua en lloc d'un text, un cop per setmana, trenta segons. La recerca sobre l'input diu que la quantitat que senten és el factor més gran de tots perquè la llengua s'aprengui, i un missatge de veu és l'única forma de la llengua que sobreviu a la distància i a una setmana atrafegada.

Dues accions gratuïtes més. Fes una pregunta directa al teu fill o filla adults: «Què voldries poder entendre encara?». La resposta sol ser concreta i sol no ser la que hauries endevinat. I escriu les paraules que no tenen equivalent en anglès, les que et trobes explicant cada vegada. Aquesta llista és l'herència de debò i porta una tarda.

Per a un conjunt més llarg de preguntes, com entrevistar-te a tu mateix exposa bé el mètode, i les coses que només tu saps fer tracta de les habilitats i les receptes que viuen a les mans i no a les frases. Per a la mecànica senzilla de deixar la teva veu enregistrada, gravar la història de la teva vida des del principi n'és la versió pràctica. Si qui parla la llengua amb fluïdesa a la teva família és la teva mare o el teu pare i no tu, com entrevistar els teus avis està escrit per seure davant d'una altra persona, i veure com un pare o una mare oblida és el que cal llegir quan la memòria se'n va i la llengua se'n va a la mateixa velocitat. La llengua és una branca d'una pregunta més gran, que és què voldrà preguntar-te el teu fill als trenta, i aquesta pàgina és el lloc per començar si graves per a tota una família i no només per a la llengua.

A Afterlife.ai™ parles amb una guia anomenada Idy®, en la teva llengua. Idy fa preguntes i segueix el que dius, de manera que una sessió funciona com una entrevista i no com un formulari. L'app i la guia funcionen en setze llengües: àrab, xinès, anglès, francès, alemany, hindi, indonesi, italià, japonès, coreà, polonès, portuguès, rus, espanyol, turc i vietnamita.

El que dius es converteix en records. La versió de tu construïda amb aquests records, la que la teva família pot fer preguntes, és el que anomenem una «Persona». Les Personas responen a partir del que has dit de debò, de manera que, quan un tema no ha sortit mai, la resposta encara surt del teu propi material i no de la invenció. Aquesta disciplina importa més en una segona llengua que en una primera, perquè una resposta endevinada és exactament el lloc on s'escola la frase feta equivocada i l'accent manllevat.

La teva veu es clona a partir dels teus propis enregistraments, de manera que les respostes es poden escoltar i no només llegir. El model de veu que hi ha al darrere cobreix 29 llengües, comprovat el 30 de juliol de 2026. Aquestes dues llistes no són idèntiques, i la bretxa sincera és el vietnamita: l'app funciona en vietnamita, i el vietnamita no és entre les 29 llengües que admet el model de veu per defecte.

Ara, la unió feble, amb la parcialitat òbvia de l'home que va construir la cosa. El límit de la segona llengua és on això funciona menys bé. Quan algú respon en una llengua en què la guia no funciona, la sessió encara funciona, però les preguntes no arriben com arriben les mateixes preguntes en una primera llengua, i les preguntes de seguiment surten més genèriques. Així que, si la teva llengua queda fora de les setze, grava primer les peces fixes: el comptar, la cançó de bressol, els refranys, els noms. Aquestes peces porten la llengua que les hi hagi demanat, i són les peces que un nét busca.

La llengua del costat del lector és un paràmetre, una d'aquestes setze. Sigui quina sigui la que triï un nét, aquesta és la llengua en què torna la resposta, parlada amb la teva veu clonada. Posa l'app en la teva llengua i la teva llengua és la que sentiran. Al fons, els teus records conserven les paraules que vas dir de debò, en la llengua en què les vas dir.

Dos límits, dits clarament. La resposta que llegeix un nét es compon en la seva llengua a partir del teu material, de manera que és la teva substància i no la teva frase portada paraula per paraula. I avui no hi ha cap vista una al costat de l'altra, cap original al costat d'una versió marcada com a «traducció». Si aquesta distinció et importa, i en aquest tema hauria, conserva el teu propi àudio dels refranys i dels noms, exactament com els vas dir, i no et fiïs mai que un servei guardi l'única còpia.

Tu nomenes qui hi té accés, i cap rellotge no allibera res per si sol. L'alliberament passa per Executor Lock™: una persona nomenada sol·licita l'alliberament, i abans que s'obri res hi ha una retenció de set dies verificada amb proves, que existeix perquè un alliberament no es pugui activar d'amagat ni per error. Fins aleshores els records són teus per afegir-hi, canviar-los o eliminar-los.

Els teus primers vint-i-cinc records són gratuïts, no es demana cap targeta, i una construcció gratuïta no caduca. Això darrer és deliberat. Cap rellotge no hauria de córrer mentre una àvia repassa els refranys i els noms en la seva llengua, i ningú no hauria de pagar en el moment en què menys pot negar-s'hi. Si vols veure què inclouen els plans complets, els plans són aquí.

Els enregistraments només fan la seva feina si un nét hi pot arribar sense saber quina calaixera ha d'obrir. Comença per la rima de comptar, en la teva llengua, i deixa que el teu nét trobi la resta més endavant.

Això ensenyarà la llengua al meu nét?

No. Les Personas no són cursos de llengua, i sentir-te uns minuts no farà ningú parlant. El que obté un nen és exposició al so real de la llengua tal com la parla una persona concreta, més la possibilitat d'arribar a les teves paraules més endavant a la vida, que és quan molts parlants d'herència se'ls posen a buscar. Si l'objectiu és ensenyar, ho fan l'input diari, la comunitat i l'escola.

La meva llengua no és una de les setze. Em serveix de res?

En part, i val la pena detallar el repartiment. Pots gravar i parlar en qualsevol llengua, perquè un enregistrament és un enregistrament. Les preguntes de la guia i les pantalles de l'app existeixen en setze llengües, de manera que fora d'aquesta llista et guiarien en una altra llengua mentre respons en la teva. La síntesi de veu cobreix 29 llengües, i no són les mateixes setze, de manera que una llengua fora d'aquest conjunt pot no sonar bé quan se't torna a dir en veu alta. El vietnamita és la bretxa coneguda: l'app funciona en vietnamita, el model de veu per defecte no. Pregunta abans de pagar si la teva llengua no és a les dues llistes.

Pot el meu nét preguntar en anglès i rebre una resposta en la meva llengua?

En part, i aquesta és la forma exacta. La llengua de l'app és un paràmetre que cobreix les setze llengües llistades més amunt, i la resposta torna en la que hagi triat el lector, parlada amb la teva veu clonada. Un nét que posa l'app en la teva llengua pregunta en la teva llengua i sent la teva llengua. Un nét que deixa l'app en anglès sent anglès, amb la teva veu. El que l'app no fa avui és mostrar la teva frase original i una versió traduïda una al costat de l'altra, ni marcar res a la pantalla com a traducció. Els teus records es guarden en les paraules que vas dir, i la resposta a la pantalla es compon en la llengua del lector a partir d'aquest material.

Qui és el propietari de la meva veu i dels meus enregistraments?

Tu ho ets, i aquesta resposta hauria de constar per escrit abans que gravis res enlloc, aquí inclòs. Què és legalment un clon de veu, i qui pot fer-lo servir després que moris, és realment incert a la majoria de països, i per això val la pena llegir qui és el propietari del teu clon de veu abans de pujar àudio a cap servei, el nostre inclòs.

Què passa si l'empresa tanca?

Cap empresa no pot prometre permanència, i qualsevol servei que digui el contrari et ven alguna cosa. Guarda les teves pròpies còpies dels teus enregistraments, al teu propi disc, en un format que puguis reproduir sense programari especial. Considera qualsevol servei, aquest inclòs, una comoditat afegida damunt d'arxius que controles tu.

Puc eliminar tot això més endavant?

Els teus records són teus per eliminar-los, i abans que Executor Lock s'hagi executat ningú més hi té accés, de manera que la decisió és enterament teva. Sobre la veu clonada en concret, pregunta a qualsevol servei, el nostre inclòs, exactament què passa amb una veu un cop existeix, perquè la possibilitat d'eliminar-ne una no és universal i no sempre és immediata.

Comença a construir el teu llegat. Construcció gratuïta, 25 records, sense targeta.

• Què voldrà preguntar-te el teu fill als trenta és útil si graves per a una família més jove i vols saber quines preguntes tornen de debò.

• El pas següent de l'historiador de la família després d'Ancestry és per als lectors que ja tenen les dates i els documents i han descobert que cap avantpassat no va deixar una veu.

• Fer seixanta anys i què fer amb la teva història és la pàgina que cal llegir si tens temps per fer-ho bé i no saps per on començar.

• Veure com un pare o una mare oblida és per als lectors que tenen el parlant fluid ja perdent les paraules, i que necessiten saber què val la pena gravar primer.

• Qui és el propietari del teu clon de veu és la part legal, i val la pena llegir-la abans de lliurar àudio gravat a ningú.

Les xifres generacionals provenen de demografia i lingüística revisades per parells (l'estudi de taules de vida de Rumbaut, Massey i Bean, la revisió de l'input de Pearson, Sherkina-Lieber i col·legues sobre els bilingües receptius) i de publicacions d'enquestes primàries del Pew Research Center, l'Oficina del Cens dels Estats Units i l'Oficina Australiana d'Estadística. Les afirmacions sobre el que fa l'app es basen en el producte tal com està construït, comprovades amb el codi en execució i no amb el text de màrqueting, i en la documentació publicada de la plataforma sobre cobertura de llengües, comprovada a la data indicada més amunt. Allà on l'app fa menys del que un lector podria suposar, en els originals un al costat de l'altre i en la síntesi de veu en vietnamita, ho hem escrit al cos de la pàgina en lloc d'ometre-ho.

El que no està establert: gairebé tota l'evidència ben mesurada sobre llengua compartida i proximitat familiar és sobre pares immigrants i els seus fills adolescents, no sobre avis i néts, i el seguiment de Tseng i Fuligni va trobar que la proximitat predeia l'ús de la llengua i no a l'inrevés. Així que cal tractar el cas dels avis com una extensió raonable i no com un resultat mesurat. L'estatus legal d'un clon de veu després de la mort és incert a la majoria de països.

Si alguna cosa d'aquí és errònia o està desfasada, digues-ho'ns a través de contacte i corregirem la pàgina.

1. Rumbaut, R.G., Massey, D.S. i Bean, F.D. (setembre del 2006). Linguistic Life Expectancies: Immigrant Language Retention in Southern California. Population and Development Review 32(3): 447-460.

2. Pew Research Center (2 d'abril del 2018). Most Hispanic parents speak Spanish to their children, but this is less the case in later immigrant generations. Dades de l'Enquesta Nacional de Llatins del 2015.

3. Pew Research Center (20 de setembre del 2023). Latinos' Views of and Experiences With the Spanish Language. Enquesta realitzada de l'1 al 14 d'agost del 2022.

4. Oficina del Cens dels Estats Units (desembre del 2022). Nearly 68 Million People Spoke a Language Other Than English at Home in 2019. American Community Survey.

5. Oficina Australiana d'Estadística (28 de juny del 2022). Cultural diversity of Australia, 2021 Census.

6. Tseng, V. i Fuligni, A.J. (maig del 2000). Parent-Adolescent Language Use and Relationships Among Immigrant Families With East Asian, Filipino, and Latin American Backgrounds. Journal of Marriage and Family 62(2): 465-476.

7. Cox, R.B., deSouza, D.K., Bao, J., Lin, H., Sahbaz, S. i Greder, K.A. (25 de març del 2021). Shared Language Erosion: Rethinking Immigrant Family Communication and Impacts on Youth Development. Children 8(4): 256.

8. Sherkina-Lieber, M., Perez-Leroux, A.T. i Johns, A. (2011). Grammar without speech production: The case of Labrador Inuttitut heritage receptive bilinguals. Bilingualism: Language and Cognition 14(3): 301-317.

9. Pearson, B.Z. (2007). Social factors in childhood bilingualism in the United States. Applied Psycholinguistics 28(3): 399-410.

10. Marian, V. i Neisser, U. (2000). Language-dependent recall of autobiographical memories. Journal of Experimental Psychology: General 129(3): 361-368.

11. Harris, C.L., Aycicegi, A. i Gleason, J.B. (2003). Taboo words and reprimands elicit greater autonomic reactivity in a first language than in a second language. Applied Psycholinguistics 24(4): 561-579.

12. Wong Fillmore, L. (setembre del 1991). When learning a second language means losing the first. Early Childhood Research Quarterly 6(3): 323-346. Citat aquí pel compromís que anomena el seu títol.

13. NLLB Team (5 de juny del 2024). Scaling neural machine translation to 200 languages. Nature 630: 841-846.

14. ElevenLabs, Models documentation, cobertura de llengües d'Eleven Multilingual v2. Documentació de la plataforma comprovada el 30 de juliol de 2026.

Darrera revisió: 30 de juliol de 2026. La cobertura de llengües i les afirmacions sobre la plataforma d'aquesta pàgina tenen un cicle de revisió de 90 dies.