Com escriure el teu propi obituari: plantilla, exemples i per què ho fa la gent

Per escriure el teu propi obituari, reuneix les dades clau (dates, llocs, noms complets), tria un to que sonés de debò com tu, comença amb una frase que ningú més escriuria, explica la teva vida en tres o quatre capítols breus, anomena i agraeix les persones que estimes i acaba amb els teus desitjos per a la cerimònia o el memorial. La majoria d'obituaris publicats tenen entre 200 i 600 paraules.

La gent s'embarca en aquest estrany encàrrec per tres motius, i cap d'ells és morbós. Control: tu decideixes què diu el registre i les dades hi surten correctes. Delicadesa: la teva família s'estalvia redactar el paràgraf més difícil de la seva vida els dos dies després de perdre't. Reflexió: pocs exercicis aclareixen tant què és important com resumir la teva vida quan encara pots canviar-ne el final.

Aquesta guia et dona una estructura per omplir, tres exemples en tons diferents, la història dels famosos obituaris escrits pels seus protagonistes que van convertir això en una tradició, i notes pràctiques sobre l'extensió i el cost. També és sincera sobre el límit del format. Un obituari pot contenir les teves dades, però no la teva veu ni la teva manera d'explicar. Conservar-les és la feina d'una app de llegat digital, on les històries que hi ha darrere del resum continuen vives en forma de Persona amb qui la teva família pot parlar de debò. Comença gratis: 25 records, sense targeta.

En aquesta guia:

• Per què escriure el teu propi obituari?

• Què porta un obituari: els elements essencials

• Una plantilla per omplir que pots fer servir avui mateix

• Tres tons, tres exemples

• Els famosos obituaris escrits pels mateixos difunts

• Extensió, cost i on es publica

• L'obituari com a exercici de reflexió sobre la vida

• Què no pot contenir un obituari

• Preguntes freqüents

Per què escriure el teu propi obituari?

Comencem pel control. Els obituaris escrits enmig de la boira de la primera setmana estan plens de petits errors: un cognom de soltera mal escrit, un any de graduació equivocat, quaranta anys de carrera reduïts a un sol càrrec, un fillastre estimat que s'ha quedat fora de la llista per descuit. Ningú ho fa expressament. Passa perquè qui escriu està de dol, la funerària necessita el text en un dia o dos, i ningú troba la carpeta on hi ha les dates. Quan l'escrius tu mateix, el registre és correcte, perquè l'única persona que ho sabia tot ho ha comprovat.

Després, la delicadesa. Pregunta-ho a qualsevol que ho hagi fet: redactar l'obituari d'un pare o una mare a mitjanit, dos dies després de la mort, amb els germans discutint què s'hi ha d'incloure, és una de les tasques d'escriptura més dures que hi ha. Donar a la teva família un esborrany acabat, o fins i tot un de provisional, és un regal de debò. Ho poden retallar, afegir-hi els detalls de la cerimònia i dedicar-se al dol, en lloc de mirar una pàgina en blanc que, d'alguna manera, ha de contenir-te a tu.

I la reflexió. Escriure el teu propi obituari és un exercici clàssic de valors, i per alguna cosa. Obligar-te a posar una vida sencera en 400 paraules et diu a l'instant quines parts porten el pes de la trama. Els coaches de carrera l'encarreguen per aclarir prioritats, i els professionals de cures pal·liatives en senten versions a cada repàs de vida. Moltes persones acaben un esborrany, miren què ha superat el tall i, en silenci, canvien com passen els dimarts.

A més, encaixa de seguida en la planificació pràctica. Un obituari acabat és un punt d'una bona llista de verificació del final de la vida, al costat del testament, les contrasenyes i els desitjos per al funeral, i és l'únic punt d'aquesta llista que és realment agradable de fer.

Què porta un obituari: els elements essencials

L'obituari és un format flexible, però els lectors, els editors i les funeràries esperen uns certs elements. Aquí tens l'anatomia habitual, amb notes sobre allò en què la gent s'encalla.

Una distinció evita confusions més endavant. L'obituari és el registre públic escrit, imprès o publicat en línia; l'elogi fúnebre és l'homenatge parlat que algú pronuncia durant la cerimònia. Comparteixen material, però fan feines diferents. Si algú que estimes pronunciarà un dia el teu, la nostra guia sobre com escriure un elogi fúnebre, incloent-hi on ajuda la IA i on s'ha d'aturar és la companya d'aquesta pàgina.

Una plantilla per omplir que pots fer servir avui mateix

Obre una pàgina en blanc, posa un temporitzador de 45 minuts i segueix aquests set passos. Els marcadors de posició són vàlids. Un esborrany provisional que la teva família pugui polir val més que un de perfecte que no s'escriu mai.

1. Comença amb l'anunci. La forma convencional és: [Nom complet], [edat], de [població], va morir [en pau / a casa / després d'una llarga malaltia] el [data]. O ignora la convenció i comença amb la teva veu, amb l'única frase que només tu escriuries. Els famosos obituaris escrits pels mateixos difunts gairebé tots trenquen la forma a la primera línia.

2. Dedica als teus inicis una o dues frases. Vas néixer a [lloc] l'any [any] de [noms dels pares] i vas créixer [un detall verídic: la masia, el pis sobre la botiga, el poble que tothom va deixar]. Resisteix la temptació d'enumerar totes les escoles.

3. Tria tres capítols. Feina, amor, ofici, fe, servei, viatges, l'equip que vas entrenar, el negoci que vas crear. Tria els tres que van comptar més i dedica a cadascun una o dues frases. Una vida no necessita ser completa sobre el paper per ser reconeixible.

4. Anomena les teves persones. Et sobreviuen [noms]; van morir abans que tu [noms]. Inclou les relacions que van ser reals independentment dels papers. Aquest és el paràgraf que les famílies guarden, així que escriu bé cada nom i no deixis fora ningú que vulguis incloure.

5. Afegeix tres detalls concrets. El Corolla de 1974 que no volia morir. Quaranta anys de dinars de diumenge. Imbatut al Scrabble i insuportable amb això. Els detalls concrets són els que fan riure i plorar els lectors, perquè és als detalls on et deixes veure de debò.

6. Tanca amb intenció. Un agraïment, una instrucció (abraça els teus fills, planta alguna cosa, deixa bona propina) o l'acudit sobre el qual sempre vas voler dir l'última paraula. Aquesta és la frase que la gent citarà.

7. Afegeix marcadors de posició per a la logística i després guarda-ho on es trobi. Deixa buits entre claudàtors per als detalls de la cerimònia, desa l'esborrany amb el testament i els papers del funeral, i digues a una persona que existeix. Un obituari que ningú pot trobar no serveix a ningú.

Sobre la veu: la tercera persona ([Nom] estimava...) sona tradicional i és la més fàcil d'ampliar per a la família; la primera persona (jo estimava...) delata a l'instant un comiat escrit per un mateix i et dona molt més marge. Totes dues s'accepten a tot arreu on es publiquen obituaris. Tria-ne una i mantén-la.

Tres tons, tres exemples

Aquí tens la mateixa dona inventada, la Margaret "Peg" Sullivan, escrita de tres maneres. Pren l'esquelet de la que més s'assembli a tu. Les tres Peg són fictícies.

L'obituari tradicional

Margaret Anne "Peg" Sullivan, 84 anys, de Dayton, Ohio, va morir en pau a casa el [data]. Va néixer l'any 1942 de James i Ruth Kelly, es va graduar a la Universitat Estatal d'Ohio i va ser mestra de quart curs a l'escola Holy Angels durant 36 anys, on dues generacions d'alumnes van aprendre a dividir i a jugar net. Es va casar amb Thomas Sullivan el 1966 i van compartir 51 anys fins a la mort d'ell el 2017. Li sobreviuen els fills Kathleen, Brian i Ellen, set néts i la seva germana Rose. Se celebrarà una missa funeral a [església] el [data]. En lloc de flors, us demanem que considereu un donatiu al fons de beques de Holy Angels.

Estable, factual, en tercera persona. Aquest és el registre que esperen la majoria de diaris i el més fàcil que un familiar acabi en nom teu.

L'obituari càlid

Si llegeixes això, he anat endavant, i vull que sàpigues que va ser un viatge meravellós. Vaig néixer el 1942, em vaig criar amb pa moreno i himnes, i vaig passar 84 anys sorprenent-me de les coses corrents. Em vaig casar amb l'home que em va fer riure a la primera cita i ho va continuar fent mig segle. Vaig ensenyar a nens petits, vaig cultivar roses impossibles i vaig cremar exactament un gall dindi d'Acció de Gràcies, el 1989, cosa que la meva família no em va deixar oblidar ni una sola vegada. Gràcies per formar part de la meva història. Cuideu-vos els uns als altres, i que algú reguï les roses, si us plau.

Primera persona, adreçada directament al lector, amb l'agraïment dit en veu alta. Aquest to va bé a qui vol que el lector sigui consolat i no només informat.

L'obituari humorístic

Peg Sullivan ha acabat. Després de 84 anys d'arribar-hi tot abans d'hora, per fi també se n'ha anat abans d'hora. Se'n va amb un sol penediment (no haver après mai l'acordió), un sol rancor (el concurs de pastissos de la parròquia de 1978 estava arreglat, i ella ho podia demostrar) i zero llibres de biblioteca per tornar. Deixa tres fills que va criar a força d'amenaces que mai no va complir, set néts que no podien fer res malament i un garatge ple de tapes de tàper que no lliguen amb res. En lloc de flors, expliqueu una anècdota vergonyosa d'ella a la recepció. Ella n'hauria explicat una de vosaltres sense dubtar-ho.

L'humor arriba més fort en un funeral perquè ningú no s'espera riure-hi, i el dol afluixa tot. Si escrius amb humor, la família que ho llegeixi en veu alta sentirà la teva manera de dir-ho. Només cal que deixis una frase sincera enmig de les bromes, perquè és la frase que tothom recordarà.

Els famosos obituaris escrits pels mateixos difunts

Escriure el teu propi comiat té una tradició moderna de la qual presumir, i els textos que la gent encara comparteix anys després tenen tots el mateix ingredient: la veu real de la persona, arribant des d'on menys t'ho esperes.

L'humorista Art Buchwald en va fer la versió definitiva. Per a la sèrie d'obituaris en vídeo del New York Times The Last Word, Buchwald va gravar per endavant la seva pròpia entrada, i quan es va emetre el gener de 2007 començava amb ell somrient a la càmera i dient: «Hola, sóc l'Art Buchwald i acabo de morir.» Havia passat mesos en una unitat de cures pal·liatives preparant aquesta rialla, i la va aconseguir.

L'any 2013, l'escriptora de Seattle Jane Lotter va publicar el seu propi obituari després de decidir deixar el tractament contra el càncer. La seva frase més citada, «Em van donar el do de la vida, i ara l'he de tornar», va donar la volta al món. Dos anys més tard, la mestra jubilada de Florida Emily Phillips va començar el seu amb «em dol admetre-ho, però pel que sembla he mort», i milions de desconeguts van llegir el comiat d'una dona que no havien vist mai. El Walter Bruhl Jr. de Delaware va anar de ple al més pur estil Monty Python l'any 2014 i es va declarar «un mort; ja no hi és; està privat de vida». El seu nét ho va publicar en línia i es va fer viral de seguida.

L'assaig de Modern Love d'Amy Krouse Rosenthal de 2017, «You May Want to Marry My Husband», escrit deu dies abans de la seva mort, no és un obituari quant a la forma, però és el mateix acte: una persona que tria les seves últimes paraules públiques. La lliçó de tots aquests casos no és que hagis de ser divertit ni literari. És que un comiat amb la veu pròpia és tan rar que, quan en surt un, el món s'atura per llegir-lo. Aquesta raresa és el que pots arreglar ara, mentre escriure és fàcil.

Extensió, cost i on es publica

Els obituaris impresos són avisos de pagament a la majoria de diaris, amb preu per línia o per polzada de columna, i un suplement per les fotografies. Els costos varien enormement segons el diari i l'extensió: un avís curt en un diari local petit pot costar ben poc, mentre que un obituari llarg amb foto en un gran diari metropolità pot arribar a molts centenars de dòlars, de vegades més. Poques famílies ho pressuposten per avançat, i és un motiu més perquè l'esborrany es faci amb calma, ara.

En línia és molt més indulgent. Els llocs web de les funeràries solen incloure una pàgina d'obituari als seus paquets de serveis, sense cap límit significatiu d'extensió, i plataformes com Legacy.com difonen avisos de milers de diaris. El més pràctic és tenir-ne dues versions: l'explicació completa per a la pàgina de la funerària i una versió ajustada de 150 a 200 paraules per a la premsa impresa, perquè la teva família no hagi de retallar-te en el pitjor moment possible.

On es publica, i si es publica o no en paper, és una decisió més del funeral. Posa l'esborrany acabat dins la teva llista de verificació per planificar el funeral al costat de la música, les lectures i el lloc, i tot el conjunt viatjarà junt.

L'obituari com a exercici de reflexió sobre la vida

Encara que el teu obituari no es publiqui mai, o el trenquis després, escriure'l val una tarda. L'exercici s'usa des de fa dècades en el treball de valors: escriu el resum de la teva vida com si acabés avui, llegeix-lo i fixa't en el que falta. La distància entre la vida que has resumit i la que volies viure és una instrucció. La gent descobreix el capítol que no para d'ajornar, la persona a qui mai no va agrair com calia i, sovint, que la feina per la qual ho sacrifiquen tot ni tan sols va aparèixer al seu propi paràgraf final.

També hi ha un descobriment més suau. La majoria de gent s'asseu per escriure 300 paraules i s'aixeca amb pàgines. La història del gall dindi necessita tota l'escena per ser divertida. El relat de com vas conèixer la teva parella es nega a comprimir-se. El consell del teu pare només té sentit amb el seu accent. Un resum, resulta, és una porta cap a les històries i no un contenidor per a elles.

Aquest excés no és un problema. És el sentit de tot plegat. Si redactar el teu obituari ha desvetllat més del que caben 400 paraules, aquest material és justament el que vol dir enregistrar la teva història de vida, pregunta a pregunta, amb les teves paraules parlades, mentre l'explicació encara és teva.

Què no pot contenir un obituari

Sigues realista sobre què és aquest document. Un obituari és un resum modelat pel format d'un diari: unes quantes centenes de paraules silencioses, fixades en el moment d'imprimir. Pot dir que t'agradava pescar. No pot explicar la història del dia que es va enfonsar la barca, amb les teves pauses, les teves exageracions i la rialla que mai no vas poder aguantar fins al final.

Tampoc no pot respondre. En les setmanes posteriors a un funeral, el que volen les famílies no és un millor resum. Volen una conversa més: la recepta ben explicada, el consell que es torna a demanar, la veu. El paper mai no havia de fer aquesta feina, per bé que l'escriguis.

Aquí és on l'exercici pot portar a un lloc més gran. Amb Afterlife AI™ construeixes una Persona mentre ets viu: els teus records, les teves històries i la teva veu, conservats tal com sones de debò, de manera que la teva família guarda no només el registre sinó qui l'explicava. És la diferència entre llegir que la Peg tenia gràcia i sentir-li defensar un cop més el rancor del concurs de pastissos. L'obituari esdevé el titular d'un llegat familiar més gran, no pas la seva totalitat. Els plans, i la manera gratuïta de començar, són a la pàgina de preus.

I si has arribat aquí per escriure l'obituari d'un pare o una mare i no el teu, la mateixa lògica val amb més urgència. Les dades es poden reunir més tard. La manera d'explicar-les, no, així que conserva la veu d'un pare o una mare mentre encara s'expliquen les històries.

Fonts

• Legacy.com: How to Write an Obituary

• The New York Times, Modern Love: You May Want to Marry My Husband (Amy Krouse Rosenthal, 2017)

• Wikipedia: Art Buchwald

• Wikipedia: Obituary